La presidenta de mesa i Arrimadas

SI EN COMPTES de no voler encaixar la mà d’Arrimadas, la presidenta de mesa no li hagués estret la mà al candidat de Vox, molta progressia que diumenge ho trobava malament i invocava la bona educació ho hauria trobat un gest de dignitat. Doncs bé, a Catalunya una part considerable dels electors no troben cap diferència entre l’arrogància habitual d’Arrimadas (“Resin perquè no guanyi Rivera”) o el menyspreu de diputats com Carrizosa (“ los puñeteros castells ”) i l’amenaça de la ultradreta que representa Vox, amb qui, per cert, Ciutadans estava disposat a pactar per arribar a la Moncloa. Si com li va dir a Arrimadas aquell assessor, en comunicació política “el que compta és l’actitud”, l’actitud comunicativa del seu partit, la manera com parla d’allò que molta gent estima, ha sembrat vents, i no s’ha d’estranyar de collir tempestats.