18/06/2022

El preu

2 min

Semblaven uniformats: Olaf Scholz, Emmanuel Macron i Mario Draghi, amb vestits primaverencs de color blau marí i corbates de conjunt, donaven la mà al president Zelenski, que els rebia amb el seu uniforme de combat, una samarreta verdosa que quedarà com a icona d’aquest conflicte. L’estabilitat institucional contra la precarietat del cap a qui li ha tocat liderar el seu país contra la invasió d’una potència nihilista. Dues legitimitats. Els tres representants de la Unió Europea, educats per formar part de les elits governants europees, no poden evitar el rictus de somriure que se’ls posa automàticament quan veuen una càmera fotogràfica. Tanmateix, Macron el força tant que transmet senyals d’inquietud. Zelenski no està per bromes: se’ls mira fixament mentre encaixa les mans. A què veniu?

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Tots coneixem la facilitat d’adaptació dels actors polítics segons el marc i la circumstància. I, per tant, ja no ens sorprèn que d’un lloc a l’altre, de l’aeroport de la capital del país que governen al territori de la guerra, els missatges puguin ser fins i tot contradictoris. Tothom esperava Macron, perquè tothom sap que Scholz és de poques paraules i que Draghi té la discreció del pragmàtic. Cap d’aquestes virtuts acompanyen els presidents de la República Francesa, una institució que imprimeix caràcter. I Macron ha optat per la solemnitat: “Europa està al seu costat i hi estarà fins que calgui, fins a la victòria”. Si sortint de París havia prioritzat la necessitat d’acabar la guerra, ara estén el compromís fins a la victòria. Quina victòria?

És la intermitència de Macron: des del primer moment ha volgut posar la negociació per davant. No ha trobat complicitats: en la primera fase, Putin el va negar tres vegades. Europa s’està cansant de la guerra, però Rússia no està tan clar. Segur que el millor seria negociar. Però, què es pot negociar? Putin no pot assumir un fracàs. I des d’Europa no es pot acceptar cap sortida que representi una modificació territorial, que legitimaria el Kremlin. Si el preu és entregar el Donbass, és un incentiu perquè Rússia hi torni a Ucraïna o en qualsevol altre territori limítrof. I si s’ha d’esperar que les conseqüències siguin insuportables per a la població russa, va per llarg. És l’aporia de Macron. Qui trobi el preu acceptable serà el guanyador moral, però cada dia que passa la destrossa és més gran.

stats