ABANSD’ARA

La primera víctima dels preservatius (1990)

De l’article de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) a l’Avui (9-XII-1990). Ahir va fer vint-i-nou anys de la publicació d’aquesta peça representativa del periodisme de l’escriptora. Des dels anys 70 col·laborava en diaris, revistes i televisió amb una mirada sobre l’actualitat social que trencava sense escarafalls amb convencionalismes i inhibicions.

Segons els papers, el col·legi religiós Corazón Inmaculado de Maria, de Sentmenat, ha expulsat un noi de tretze anys, que cursa setè de Bàsica, perquè va cridar enmig de l’aula “ póntelo, pónselo ”. Tot un escàndol, i el noi al carrer. És a dir, el noi canta, enmig de classe, un eslògan que donen a la televisió i, segons les regles socials actuals, allò que donen a la televisió és intrínsecament bo. Però el nano devia intuir que, per als del Corazón Inmaculado de María, potser l’eslògan no n’era tant, de bo, i, per tant, transgredia una prohibició. [...] No diré res sobre l’eslògan, encara que sí potser diré que em sembla un lema falsament jove, engendrat per alguna ment del PSOE que no vol perdre la joventut que ja ha perdut i que està convençuda que, imitant l’argot dels joves, serà més jove. L’eslògan recrea, un pèl barroerament, la parla de certa joventut de la capital, on tothom es tuteja, i on cal donar un aire vivalavirgen a tot el que ens envolta, tant si es tracta d’enraonar de la iniciació al sexe com de la darrera col·lecció d’aquesta noieta que ara es dedica al disseny. S’ha parlat molt de la campanya dels preservatius i, a mi, ja em fa certa mandra reblar-hi el clau. Els monsenyors s’han posat nerviosos davant d’una evidència i els adults es pensen que els adolescents viuen el sexe amb un tant se me’n dóna d’allò més promiscu. I no és exactament així: els adolescents continuen fent-se moltes preguntes relatives al sexe i aquest, per sort, encara és un misteri. Per molt que hi hagi desenes de pel·lícules on el sexe surti com si els protagonistes practiquessin un ritual caníbal, els adolescents saben que l’ altre o l’ altra és un ésser concret que té els seus secrets i les seves zones obscures. No fan, trets de casos especials, això del póntelo/pónselo com aquell qui no vol la cosa. Hi ha una gran pregunta que no la resolen ni els llibres de sexualitat, de vegades ensopidíssims, ni les classes d’anatomia i fisiologia. Si no m’agrada l’eslògan és perquè la forma té una poètica lletja, i perquè, a més, suggereix rapidesa, urgència, precipitació. [...] El sexe té un punt, importantíssim, de cant a l’alegria de viure, que déu n’hi do. I d’això en sabia molt el savi Salomó. Al sexe, quan és alegre, hi ha misticisme i metàfora, descobriment i plaer, harmonia i tensió. [...] Els que han expulsat el noi acaben de perdre’s una excel·lent ocasió per a enllaçar l’ensenyament amb la vida, que prou falta que li fa al primer. Però no, la repressió genera ràbia i necessita víctimes. Acaben de crear, possiblement, un futur ressentit menjacapellans. O, amb sort, un gran amant i, qui sap, un bon especialista en sexologia. Però el que és segur és que els escandalitzats no n’entenen ni un borrall de l’alegria de viure. Ja veureu quin disgust, quan allà a dalt els diguin que tot això no és pecat.