02/04/2021

La princesa maltractada

2 min
Una de les escenes de 'La princesa promesa'.

Dijous a la tarda TV3 emetia la pel·lícula La princesa promesa, un clàssic ja del cinema dels anys 80, dirigida per Rob Reiner (Quan en Harry va trobar la Sally i Alguns homes bons). Es tracta d’una faula sobre princeses i pirates basada en la novel·la de William Goldman, que també va fer el guió del film, i protagonitzada per l’actriu Robin Wright, que interpreta la princesa protagonista.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Es tracta d’una altra d’aquelles pel·lícules que vistes ara et provoquen incomoditat com a espectador perquè, per sort, la societat ha evolucionat. La trama i les relacions entre els personatges que fa quaranta anys s’assumien amb la normalitat d’uns estereotips més que acceptats ara costen d'assimilar com una història pensada per a nens i adolescents.

La trama, explicada com un conte que relata un avi al seu net, tracta d’una princesa anomenada Flor de Neu que és obligada a casar-se amb el malvat príncep de Humperdick. El príncep ha triat la noia que més li agrada del poble i ella no pot rebutjar tal privilegi. És presentada davant de tots els súbdits amb cara de pena mentre tothom li fa una reverència. Avorrida de la seva vida al castell, surt a muntar a cavall i al bosc és segrestada per tres homes. L’agafen pel coll i se l’emporten. Tot seguit descobrim que la intenció del líder d’aquests bandolers és matar-la per declarar la guerra al príncep. Les escenes de segrest i maltractaments a la noia estan representades amb cert romanticisme -ella sempre està bonica i empolainada i manté la mirada perduda com si s’hagués de conformar amb aquell tràgic destí-. Li taparan els ulls, la lligaran i li posaran un ganivet al coll. Serà rescatada per un pirata misteriós que, en realitat, és el seu amor d’infantesa, a qui ella donava per mort. Un cop als braços del seu salvador ell li retraurà que s’anés a casar amb el príncep malvat i oblidés el seu primer amor, suposadament mort. Quan ella es defensi, ell l’amenaçarà aixecant el puny per colpejar-la: “Ha estat un avís, altesa. El pròxim cop la mà no s’aturarà. Del lloc on vinc jo, les dones mentideres son castigades!” També l’acusa d’infidelitat. Ella no ha dit cap mentida ni ha sigut infidel a ningú però de seguida s’adonarà que aquell pirata misteriós que l’amenaça amb atonyinar-la és en realitat l’home de la seva vida i, després d’unes quantes peripècies en què ella tornarà a ser segrestada, acabaran junts.

No és que aquestes pel·lícules no es puguin emetre, però sí que demanen més context. Les escenes et sacsegen perquè et recorden com la violència contra les dones ens la inculcaven des de ben petits. La princesa promesa era de tot menys promesa. En realitat era la princesa segrestada, agredida, abusada, amenaçada i maltractada. I era presentada com un estereotip femení de somni que t’explicava que darrere de tot aquell patiment i violència hi havia, sobretot, desig i amor.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió.

stats