El problema és l'actitud
Cada vegada que un pare es queixa que el seu nen no li escriu bé el castellà i que posa i en comptes de y perquè ha estat escolaritzat en català, em vénen ganes de preguntar-li si el nen té algun problema. Que no s'hi fixa? Em passa igual amb els que després de 16 anys d'escola en català escriuen haber i no haver .
Potser part del problema té a veure amb un excés d'anàlisi sintàctica i de normativa, que converteix la llengua en un terreny minat on no ve de gust entrar. Però, sobretot, té a veure amb una actitud relaxada dels estudiants. Total, el català i el castellà s'aprenen sols, però, després, no hi ha correu que rebis que no digui "Hem penso que no" o "Em anat a la platja".
A la gent no és que ens faci vergonya parlar anglès, és que ens fa vergonya parlar en públic. I això s'ensenya a casa: els meus pares em van insistir que quan una persona gran se m'adrecés havia de mirar-lo i contestar clarament "sí senyor, no senyor", sense vergonyes ni tonteries. I s'ensenya a l'escola. Si cada dia el professor fa sortir al davant de la classe i t'hi va la nota, t'espavilaràs a parlar sense errors, a pronunciar clarament i a buscar un efecte de les teves paraules en l'audiència. I potser a partir del problema concret que hagis tingut, t'interessaràs per la norma. Aquest és el primer problema que tenim amb les llengües, que ni les nostres no aconseguim dominar. Així, com volem dominar l'anglès?
Pertanyo a la darrera generació que va estudiar francès a l'escola, i l'anglès l'he fet com he pogut, o sigui, tard i malament. Igual que els que deixen de fumar, em va caldre una raó: un cop vaig entendre que sense l'anglès seria gairebé com un analfabet funcional, es van acabar les excuses. I després vaig buscar un mètode d'acord amb els meus gustos i el temps disponible: cada dia un capítol de The West Wing, o la NPR, i conversa setmanal d'hora i mitja amb una professora. I anar llegint textos de dificultat bàsica.
Ahir, mentre completava el test d'anglès del diari, vaig comprovar que la llengua m'ha entrat per l'orella (sí, sí... ho he escrit expressament). Mentre anava fent clic a cada resposta, notava que en tenia prou de repetir-me la frase tal com la diuen els angloparlants, i el resultat va ser 8/10, 8/10, 8/10 i, sorprenentment, 10/10 a l'opció més difícil.
No tothom aconsella el mateix. Andrew Eil, un funcionari del departament d'Estat nord-americà que sap francès, xinès, rus i kazakh, afirma que "les paraules són els totxos i la gramàtica el morter", i que sense una sòlida base gramatical fins i tot els rotllets natius perden la paciència amb nosaltres, perquè t'estanques amb els mateixos errors i et limites a parlar l'anglès com el Johan el castellà.
L'aprenentatge d'un idioma acaba depenent de la necessitat, i el seu domini, del nivell que ens exigeixin. Però no hi ha millor estímul per començar i mantenir-lo que el plaer. El primer dia que vaig fer riure algú amb un joc de paraules en anglès em vaig sentir benvingut al club.
