El procés i l’economia

El procés polític i social que està vivint Catalunya i la situació de l’economia catalana s’han relacionat diverses vegades. És a dir, s’ha intentat argumentar que s’influencien mútuament: que la salut de l’economia afecta el procés i que el procés afecta l’economia. Que jo sàpiga no hi ha estudis científics que corroborin ni una cosa ni l’altra, però sí evidències que ajuden a desmuntar afirmacions fetes sense cap fonament.

La setmana passada catedràtics d’economia de Madrid m’argumentaven que una de les causes de l’increment de l’independentisme ha sigut la crisi econòmica. Segons aquest criteri, la insatisfacció i les mancances que ha provocat la crisi s’han canalitzat cap a desitjar un altre estat, diferent de l’espanyol. Si això fos cert, ens podríem preguntar per què altres crisis passades no van provocar el mateix efecte. I també s’hauria de constatar si entre les classes socials més afectades per la crisi l’independentisme hi és proporcionalment més present. Per exemple, ¿hi ha més independentistes entre els aturats? No crec pas que es pugui afirmar. Precisament les dues principals característiques del moviment independentista són la seva transversalitat i que és interclassista. Són els trets d’on prové la seva força.

En tot cas, el que sí que es pot afirmar és que la política econòmica de l’estat espanyol ha fet esdevenir independentistes molts ciutadans catalans: la baixa activitat inversora estatal a Catalunya, l’estructura radial de les comunicacions a Espanya en detriment de la priorització d’altres eixos com el corredor mediterrani, o el disseny d’un mal sistema de finançament per a la Generalitat de Catalunya. Per tant, no és l’economia la que influencia el procés, sinó les decisions econòmiques estatals, que han portat històricament a una contribució fiscal excessiva de Catalunya a l’Estat.

A aquests intel·lectuals de la Meseta els costa reconèixer que les causes essencials de l’independentisme són la manca, al llarg dels últims tres segles, de reconeixement nacional per a Catalunya i d’autonomia política real per a la Generalitat. Molts catalans van pensar que l’estat de les autonomies podia arreglar aquests problemes històrics, però després d’uns quants anys de funcionament es va veure que no era la solució. Amb tot, es va fer un últim intent de pacte amb l’estat espanyol: l’aprovació de l’Estatut del 2006. No obstant això, la sentència del Tribunal Constitucional del 28 de juny del 2010, que va retallar l’Estatut en alguns aspectes fonamentals i, sobretot, el va desposseir de valor vinculant per a l’Estat, va significar per a molts catalans la certificació definitiva de la defunció de l’estat de les autonomies i el tret de sortida per a la recerca d’altres solucions, que passen per la creació d’un altre estat. I el fet que aquesta sentència coincidís amb el període més virulent de la crisi econòmica que ens ha afectat els últims anys és una qüestió d’atzar.

Altres vegades la relació que es vol donar entre economia i procés va en direcció inversa a la comentada fins ara. S’ha dit reiteradament que el procés afecta i afectarà negativament l’economia catalana. S’han fet pronòstics totalment catastròfics, com ara que les empreses i les inversions fugiran de Catalunya, cosa que l’empobrirà irremeiablement. Per no parlar de les conseqüències negatives que s’ha dit que tindria l’assoliment de la independència per a l’economia catalana: Catalunya fora de la Unió Europea, davallada de les vendes comercials amb Espanya o boicot comercial, etc.

Es pot afirmar amb rotunditat que el procés no està afectant negativament l’economia catalana. Les últimes dades ens diuen que l’economia catalana va créixer un 3,5% el 2016, per sobre de l’espanyola (3,2%). Igualment, la taxa de creixement interanual del darrer trimestre del 2016 -un 3,1%- està força per sobre de la mitjana de la zona euro -1,8%- i de la mitjana de tota la UE -1,9%-. Així mateix, fa pocs dies es va saber que Catalunya lidera la creació de noves empreses a l’Estat, amb el 21,7% del total de societats constituïdes el 2016, la xifra més alta dels últims nou anys.

També hi ha qui afirma que el procés porta a una mala gestió i al malbaratament dels recursos per part del govern de la Generalitat, amb el resultat d’un alt dèficit públic i endeutament. El govern català ha facilitat fa pocs dies la xifra de dèficit amb què tancarà el pressupost del 2016, notablement inferior a la del 2015. Així, es preveu que el dèficit de l’últim any representi el 0,9% del PIB, enfront del 2,88% que va assolir el 2015. En els últims 6 anys, el govern català ha disminuït el dèficit prop d’un 80%, en passar del 4,48% el 2010 al 0,9% el 2016. És evident que la bona marxa de l’economia i, en conseqüència, el fet de poder disposar d’uns ingressos fiscals més alts han propiciat aquest escenari, però tampoc sembla que es pugui afirmar que el govern català faci una mala gestió dels recursos, sinó tot el contrari.

Més continguts de