Una ciutat que concedeix unes medalles d’or com a màxims reconeixements a persones o col·lectius vol dir que considera que són o han de ser referents per al sector que cadascun representa. És més, vol dir que el Consistori ha valorat que, en un futur més o manco llunyà, aquests reconeixements serviran per definir els referents d’una època. El fet és que Palma va decidir fa dos dies a qui penjarà les medalles d’or de la ciutat aquest 2015. I mentre entre els proposats hi ha noms que desperten una feliç unanimitat per haver desenvolupat una tasca ingent, singular i referencial en els àmbits literaris, sociosanitari, dels estudis de gènere i l’esportiu, enguany hi ha una medalla d’or que ha sorprès gairebé tothom, i més a qui té uns certs coneixements o inquietuds en la matèria. Que el 2015 un ajuntament format per un pacte d’esquerres acordi donar la màxima distinció de la ciutat a un pintor d’oliveres, de natures mortes i de revisions de Velázquez (sense tenir res a veure amb les que feia Francis Bacon), grinyola, i no una mica. Això, llevat que la progressia que governa Palma hagi decidit fer un gest i, amb aquest reconeixement a un pintor alacantí que ha viscut llargues èpoques a Mallorca i altres no, vulgui donar per definitivament tancada una etapa que fa més de trenta anys que tots crèiem ja ben exhaurida. Conscientment no esmento el pintor, que no té cap responsabilitat en aquest tema. Desconec a hores d’ara si l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes (AAVIB) voldrà dir res sobre el tema, tampoc sé si s’hi pronunciaran els galeristes que treballen amb art contemporani, ni les directores dels museus i centres d’art de la ciutat que, per coherència, hauria de tenir pintures de l’artista medalla d’or en un lloc molt destacat de les col·leccions públiques. I ni això.
