Putin i el llenguatge feixista
Fa uns dies, Putin va pronunciar un discurs que es va emetre per televisió en què va anunciar la “purificació” de la societat russa: una “autopurificació”, va arribar a precisar. “Els russos -va afirmar Putin- sabran distingir sempre els vertaders patriotes de l’escòria i els traïdors, i a aquests simplement els escopiran, com si fossin un mosquit que els ha entrat accidentalment dins la boca”. I encara va afegir: “Estic convençut que una autopurificació natural i necessària de la societat reforçarà el nostre país”.
Aquest que va usar Putin és, en efecte, un llenguatge feixista, que pot ajudar a aclarir els dubtes que sembla que hi ha sobre l’adscripció ideològica del mandatari rus. La identificació d’un enemic que vol acabar amb la pàtria i que cal combatre a ultrança és la primera característica de la retòrica i la visió del món feixistes. Se’m pot dir que la política sempre comporta la definició d’un “ells” i d’un “nosaltres” que s’enfronten. És així, però en democràcia no hi ha enemics, sinó adversaris (aquesta diferència és decisiva) i als adversaris se’ls ha de guanyar a les urnes, i després (encara que s’hagin guanyat les eleccions) negociar solucions acordades. El feixista, en canvi, divideix la societat entre els bons i els dolents, “patriotes” versus “traïdors” i “escòria”, i estableix que, a aquests dolents, cal esclafar-los. Fer-ho no ha de saber greu: a més d’identificar-los, als enemics se’ls deshumanitza (són com “mosquits”), i es deixa clar que les seves vides valen molt poc, o res. Igualment se’ls ridiculitza: l’al·locució de Putin, digna del seu idolatrat Stalin, envestia també contra “aquells que posseeixen vil·les a Miami o a la Riviera francesa”, en al·lusió als oligarques que hagin pogut sentir com el seu entusiasme per Putin disminuïa en les últimes setmanes, i, en un salt argumentatiu delirant, assenyalava “aquells que no poden viure sense ostres, foie-gras o les dites llibertats de gènere ”. És a dir, els drets de les dones o del col·lectiu LGTBI (que Putin odia particularment) són presentats com a demostracions de la decadència occidental, comparables al consum de productes de gran luxe -als quals, tot sigui dit, el mateix Putin sembla que hi té una forta tirada.
L’endemà de pronunciar aquest discurs, el sàtrapa rus es va donar el corresponent bany de masses a l’estadi Lujniki de Moscou, amb motiu del vuitè aniversari de la invasió de Crimea. Davant de 200.000 persones, i amb un cinisme superlatiu, va defensar que la invasió d’Ucraïna (“l’operació especial”, com ell en diu) es fa “per estalviar sofriment a les persones”. Calia, segons ell, “desnazificar” Ucraïna, de la mateixa manera que a Rússia li cal “una autopurificació natural”. Neteja, purificació de la societat, és, també, llenguatge inequívocament feixista. Que aquí, per cert, podem escoltar i llegir sovint, en boca o als escrits dels hereus ideològics del feixisme ultranacionalista espanyol. No ens hauria de costar gaire, per tant, reconèixer aquesta manera d’expressar-se.
