La marca de qualitat turística exigeix controlar més la picaresca

Tot va començar per un incendi en un generador elèctric en un hotel de Lloret de Mar, el Marina Sand, que va obligar a desallotjar 238 persones. Aquest incident va destapar que l’hotel s’havia connectat il·legalment a la xarxa elèctrica i, en un devessall de notícies quasi surrealistes, es va saber que passava el mateix als altres tres establiments del propietari, José Luis Velasco Blanco, a la població. Per si això no fos prou, resulta que tenia un deute de 210.000 euros amb Endesa, a qui a més ha estafat 168.000 euros més amb el consum punxat; que tampoc pagava el rebut de l’aigua, i que en conjunt a l’Ajuntament de Lloret li devia 450.000 euros. A més, un dels hotels també s’havia connectat fraudulentament a la xarxa de gas. El resultat és que els quatre hotels han hagut de tancar, 130 treballadors s’han quedat a l’atur i més d’un miler de clients s’han emportat una pèssima imatge de les seves vacances.

En aquest cas hi ha clarament un propietari estafador que sense escrúpols ha posat en perill la seguretat dels seus treballadors i clients. Sens dubte n’és el principal responsable, però sobta en tot plegat la falta absoluta de control tant de les companyies subministradores com de l’administració local. Tant Endesa com Gas Natural s’excusen en el fet que van tallar el servei i, per tant, no tenien cap relació contractual amb l’hoteler. Sorprèn, però, que no els alertés l’alt consum d’electricitat o gas a la zona. Potser és un procediment habitual i resulta difícil detectar el frau, però no ho semblava, ja que en anys de crisi el tall de subministrament ha estat a l’ordre del dia i els particulars s’han sentit vigilats. El cas és que la mateixa Endesa reconeix que el 96% del frau elèctric del 2015 el van cometre empreses i grans consumidors, però es veu que no ho poden controlar.

D’altra banda, l’Ajuntament de Lloret i el Gremi d’Hostaleria estudien denunciar Velasco pel dany que ha fet a la marca del municipi. Està bé, però potser també haurien de fer autocrítica, perquè tampoc sembla que hi hagi hagut cap mecanisme de control. El dany a la marca, no tan sols de Lloret sinó de tot el sector turístic, és evident. L’única cosa positiva és que pot servir per establir uns controls més estrictes sobre els serveis turístics, de manera que quan es ven la marca realment es pugui garantir l’excel·lència.