Per què ERC fa costat al sindicalisme espanyol?
Sembla fet expressament. Resulta que mentre els sindicats espanyols es fan els milhomes i inflen el pit per organitzar una vaga general, a Suïssa els sindicats fan campanya en favor de sis setmanes de vacances i els suïssos, que són gent assenyada i saben que el 88% de les seves empreses tenen menys de deu treballadors, decideixen en referèndum que no, que amb les quatre setmanes de vacances pagades ja passen.
Però Catalunya és encara més a prop d'Espanya que de Suïssa, i contemplar el panorama espanyol fa venir al cap Los caprichos de Goya , amb uns personatges grotescos que ara duen corbata i es passegen pels jutjats, o queden retratats en converses telefòniques. En els moments difícils, quan el país germà hauria de fer un pas endavant, reneix l'Espanya ancestral i caïnita, l'Espanya antiil·lustrada que actualment pren la forma eixelebrada, carlina, de la lluita sindical.
Tot indica que van cap a la confrontació, que no s'entendran, que tornen les dues Espanyes. I del malson de Los caprichos passaran a tragèdia de Los desastres de la guerra . Ja ens en podem allunyar tant com puguem. I de pressa. No sé què hi pinta, en aquesta nova guerra civil, un partit català, un d'independentista. Per què ERC decideix sumar-se a les demostracions del sindicalisme espanyol? No ho entenc, si no és que els republicans creguin que això afebleix el president Mas. Avui, a Catalunya, els sindicats d'obediència estatal treballen tenaçment per implantar-hi la lògica obtusa de l'espanyolisme fratricida més tronat, i ERC s'hi afegeix, satisfeta d'anar contra el PP. Així, anant tots contra el PP, potser aconseguirem erosionar CiU, que s'hi entén. És a dir, que som independentistes en tot menys a l'hora de defensar la feina a les nostres empreses, en això encara necessitem ser una mica espanyols. Que triï ERC, té dos models: Suïssa o Grècia.
