L’APUNT

Per què fas vaga si ets directora

L’il·lustrador megamodern dels vuitanta saluda després d’una entrevista al diari. “Ah! Tu ets la directora? Noooo! -afegeix ell mateix amb ironia-, el director és aquest que és alt, home i porta barba!” El meu estimat company no sabia on posar-se mentre Mariscal continuava amb una denúncia del sistema econòmic, empresarial, social i planetari. Amb la seva reacció irònica havia definit a la perfecció la invisibilitat tradicional de les dones en llocs de poder. No en llocs de responsabilitat, perquè aquests estan, justament, plens de dones. Aquest és un diari excepcional pel que fa a la igualtat de gènere. Hi treballen 74 dones i 72 homes. La direcció és paritària i en els càrrecs de la redacció hi ha 11 homes i 10 dones. Per què faig vaga? Perquè soc dona. Sé que a elles mai no els regalen res, que s’han d’agafar el dret a ser escoltades, que quan són al costat d’un home s’interpreta que són la seva parella, que quan es queden embarassades temen per la carrera professional, que seran jutjades per la seva manera de vestir i per la seva talla o pel seu serrell, que els homes els expliquen coses de les quals elles són expertes, que massa sovint esperen que els reconeguin els mèrits, que si tenen caràcter seran titllades d’agressives i, si són professionals, d’ambicioses. Divendres el diari ARA serà diferent. Hi quedarà clar que hi ha moltes dones molt cansades de carregar alhora amb el món familiar i professional i que aquesta lluita és de tots. Una qüestió de respecte.

Més continguts de