31/12/2017

Tot el que els Reis d’Orient no em portaran

3 min

Vull que cada llàgrima tingui sentit. Vull un refugi per als dies grisos. Vull una casa al mar per a l’hivern i una casa enmig del no-res, muntanyes enllà, per a l’estiu. Vull un riu fred i un mar càlid. Vull una llar per compartir. Vull amics, coneguts i saludats.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Vull una pel·lícula que em faci plorar i un llibre que em faci pensar. Vull estimar més, molt més. Vull uns fills que es respectin a si mateixos. Vull bressolar els records. Vull ignorar els diners que mai tindré i els que tinc. Vull morir en pau amb el món i vull un món millor. Vull ser lliure i sentir-me’n.

Vull lluitar sense parar i vull el descans del guerrer. Vull aprendre a pregar. Vull humilment ser útil. Vull trobar un camí de tornada cap a mi. Vull saber conviure amb les meves pors. Vull escoltar les vides dels altres. Vull algun enigma en la vida i en la mort. Vull deixar-me portar per Ella. Vull conservar un bri de passió. Vull regalar-li una flor. Vull ser jo cada dia.

Vull foragitar els odis del cor. Vull herois d’estar per casa, febles, humans. Vull desar la bandera i posar un gerani al balcó. Vull poder mirar als ulls dels meus enemics, amicalment. Vull derrotes dolces i victòries amargues. Vull la plenitud del perdó. Vull l’absència de dolor gratuït i l’absència de plaer gratuït. Vull pensar que tot no és possible, ni cal que ho sigui. Vull, tanmateix, un somni de colors i tocar la lluna amb els dits. Vull un bocí de cel a la terra.

Vull adormir els neguits. Vull saber equivocar-me bé. Vull transgredir sense haver-ho de proclamar. Vull proclamar als quatre vents la imperfecció que sempre ens acompanya. Vull que ser normal sigui diferent i que ser diferent sigui normal. Vull plorar d’alegria i riure’m de la mort. Vull prendre’m menys seriosament les pròpies veritats i les pròpies contradiccions. Vull ser valent, si cal contra mi mateix. Vull que em salvin la ironia i un pessic d’escepticisme.

Vull donar i rebre carícies. Vull sentir la pluja rere els vidres. Vull el foc que crepita a la llar. Vull les cendres encara vives de l’amor en un lent despertar. Vull mandrejar entre llençols i tuits. Vull la roba estesa i la cuina fumejant. Vull la taula parada. Vull aquelles olors que em transporten en el temps. Vull que les àvies i els avis sempre hi siguin, d’alguna manera. Vull escoltar eternament la banda sonora de la meva vida.

Vull escriure cada jorn. Vull que tothom tingui i creï la seva memòria. Vull la història dita no només pels guanyadors. Vull desterrar tant el fatalisme com l’optimisme ingenu. Vull tocar de peus a terra ple d’il·lusions. Vull el canvi permanent i la santíssima continuïtat. Vull senzillament un horitzó infinit.

Vull el meu pa i la meva feina de cada dia. Vull unes vacances pagades. Vull l’esforç i el descans. Vull rebre i donar. Vull que tot tingui un sentit, ni que sigui prosaic. Vull inventar dia rere dia la meva felicitat. Vull l’alegria dels dies tristos. Vull la nostàlgia de la felicitat.

Vull tenir un lloc en el món. Vull no oblidar els qui no el tenen. Vull combatre durament contra el meu egoisme. Vull que la rutina no m’impedeixi la generositat. Vull ser una mica més coherent. Vull ser una mica menys absent.

Vull, instintivament, ser tan racional com sentimental. Vull notar com el cor em batega. Vull assaborir cada bona nit i cada bon dia. Vull no reaccionar a cop calent, ni la fredor de fer objectivament el que toca. Vull buscar l’equilibri impossible. Vull creure en les persones, començant per mi mateix. Vull una fe molt casolana i un poc descreguda, com la fe dels meus pares.

I no vull res més. Ni res menys.

stats