Tot el que hem après aquesta setmana
A més de coneguda, aquesta setmana hem pogut comprovar que la frase és certa: "No hi ha res més covard que un milió de dòlars". O d'euros. En tres mesos n'han marxat 97.000 d'Espanya. El primer exili sempre és el del capital. Amb la Guerra Civil va passar el mateix.
"El trencament, si ve, vindrà de baix. Les elits mai fan el pas". També hem pogut comprovar aquesta setmana la veritat d'aquesta sentència d'autor desconegut. La crida a l'alto ha funcionat: la música de la Hisenda pròpia no ha desaparegut, però ha baixat de volum i sona una mica diferent.
"Val més un cèntim ben emprat que un cèntim estalviat" (Orison Swett Marden). La versió que hem comprovat tots aquests dies amb Bankia és lleugerament més greu: ni ben emprat ni ben estalviat. Ni ben rescatat.
"Si són lleus, les penes parlen. Si són immenses, emmudeixen" (Sèneca). La crisi de l'euro, per molt bèstia que sigui, en realitat no és sinó una crisi de rics.
"Donareu a Espanya un subidón de moral" (Rajoy als jugdors de la roja ). El futbol segueix sent el refugi dels països decadents. Què farem sense Guardiola?
"Els gossos mosseguen però no accepten mossegades". Havíem detectat comportaments semblants en el circ polític. Ara hem après que els banquers poden ser pitjors.
