Els que fan negoci amb feines alienes

Ahir va ser el dia anti-SOPA. Concretament la SOPA de les sigles Stop Online Piracy Act, que traduït seria Llei per Aturar la Pirateria a Internet i que vol aprovar el govern dels Estats Units. La jornada va consistir en el fet que companyies com Google, Mozilla o Wordpress i projectes com la Wikipedia anglesa van apagar-se en protesta per una llei que pretén tancar les webs que violin drets d'autor. L'argument bàsic és que SOPA "podria fer mal a un internet lliure i obert".

Un servidor fa temps que es fot la mà a la cartera quan algú es presenta usant paraules com llibertat, convivència o tolerància. I, que vol que li digui, per molt Google que sigui, aquí tinc la mateixa prevenció. Per tant, en molts casos la traducció d'"internet lliure i obert" seria: no volem pagar drets d'autor i que tothom pugui piratejar el que li roti traient-ne un benefici econòmic particular. Exemple: una pàgina web que ahir mateix va decidir tancar, dedicada a penjar tota mena de continguts sense pagar un euro als seus autors i que, a sobre, facturava publicitat. Aquest és el concepte d'internet lliure i obert que tenen els que més criden ara i que, normalment, actuen sota la denominació d'"internautes", un concepte tan absurd com si els que truquen per telèfon es fessin dir "trucadors". Internautes ho som tots, no? O només ho poden ser els que s'apropien del concepte?

No tinc la solució al tema dels drets a internet, però qui fabrica paraules, notes o imatges té el mateix dret a cobrar per la seva feina que qui fabrica croissants. Perquè, oi que ningú diu que com que menjar és una activitat bàsica, supermercats i botigues haurien de ser lliures i oberts per a tothom? Doncs el mateix. Ah, i millor deixar estar l'argument que la cultura ha de ser gratuïta perquè té nivell de capità del Costa Concordia , que ara diu que no va abandonar el vaixell sinó que va caure a un dels bots salvavides.