“És que parlem de la ‘sagrada unidad’ d’Espanya, eh?”
-Aguanta’m la porta, nen, que amb les flors em falten mans.
-Uau, Conxita! Sembla una vedet del Molino el dia d’estrena!
-Calla, poca-solta, que no tens respecte per res: són flors de Tots Sants!
-Però si li tirava una floreta, collons! Ara, que amb les que porta, potser no li cal...
-Mira, aquestes són pel meu Antònio, pobret, que li agradava molt el groc. Aquestes pels meus pares, pobrets, i les roses són per les tietes, pobretes, perquè facin enveja als nínxols del costat, com que en vida també eren d’aparentar...
-Molen molt, la veritat. Vol que li porti un parell de gerros amb aigua, mentrestant?
-Si són de plàstic, beneit!
-Hòstia, en sèrio?
-No cal que les oloris, no. Ara: se les fan pagar, eh? Però així et duren tot l’any, que ja és prou trist ser mort, com per a sobre donar mala imatge a la gent.
-Jo per això vull que m’incinerin: ni imatge ni mala imatge, cara de cendrer!
-Va, va, no diguis ximpleries i posa’m el cafè i una pasta, que és tard i vull arribar al cementiri abans que la meva germana.
-Huà! No la feia competitiva, a vostè.
-Ni competitiva ni competitiva, només vull que quan arribi s’hi trobi aquest bé de Déu, que per alguna cosa m’hi he gastat un ull de la cara. Més que ella, per cert!
-Doncs això, competitiva...! Miri, aprofitant que li agrada competir, li faré un concurs mentre es pren el cafè.
-Un concurs? Ai mare. I què hi ha, de premi?
-Si m’encerta qui ha dit aquestes frases que li llegiré del diari, queda convidada.
-Bah, això és bufar i fer ampolles! Canta!
-Sí? A veure, la primera: “El Parlament no té competències per declarar res”. Qui ho ha dit, quin polític?
-Ui, això ho deu haver dit un d’aquests del “ brazo en alto ”, però n’hi ha tants...
-Fred-fred! El partit, digui’m el partit.
-El partit? Posa-hi el PP, va. O espera’t: Ciutadans, que se’n riuen, del Parlament.
-Doncs no: és del Pablo Iglesias! Flipi!
-El Podemos?! El que figura que és el qui s’hi posa més bé, amb el dret a decidir?
-Sí, però és que parlem de la sagrada unidad d’Espanya, eh? Va, va, una altra: “Si es bloqueja un referèndum pactat amb l’estat, cridaria a posar en marxa nous i més enèrgics processos de mobilització social i ciutadana”. Qui l’ha dit, aquesta?
-Ui, això és antic, deu fer cinc o sis anys! És del Mas abans de caure del cavall, oi?
-Em peto! És de dimecres i és del Rabell, de “Catalunya sí que es pot”!
-Ai, mare, i ja ho sap, aquest home, que tot això ja està fet? Que no llegeix diaris?
-No em faci parlar... Una altra, una altra! Sobre la declaració d’inici de la independència, quin partit ha dit: “Utilitzarem totes les possibilitats reglamentàries perquè no es debati”?
-Homeee, ara sí! Ciutadans!
-Huàs: doncs és del PSC! L’última, va: “Som partidaris de demanar el referèndum fins al cansament”. Qui l’ha dit?
-Ui, aquesta és molt fàcil: les excuses per perdre el temps són del Duran!
-Del Coscubiela, Conxita!! Ni una!!
-Ai, nen, és que mira que enreden la troca, també, eh? Si tots pensen el mateix, per què no es presenten junts?
