Què passa amb el talent del país?
Diumenge al Telenotícies vespre ens oferien un breu reportatge sobre què se n’havia fet dels estudiants que el 2007 van treure la millor nota de la selectivitat. Recuperaven el testimoni de la Berta Cusó, que va treure un 9,69, la nota més alta de Catalunya, i de l’Òscar Martínez, que va treure un 9,49, la millor de les comarques del Tarragonès. Aleshores ella estava a punt de començar arquitectura, i ell aeronàutica. De fet, el reportatge era un seguiment de la seva trajectòria professional, perquè a tots dos ja els havien tornat a entrevistar el 2014, quan havien acabat la carrera i s’obrien camí en el món laboral. Ara, set anys més després, el Telenotícies hi tornava a contactar i els localitzava a l’estranger: la Berta a Berlín i l’Òscar a França. Ell havia complert amb escreix el seu somni tal com l’havia programat catorze anys abans. Es dedica a gestionar flotes de motors d’avió per a diferents companyies aèries després de “trobar la posició que m’interessava a París”. La Berta va deixar de banda l’arquitectura després que no li donessin cap de les dues beques que va sol·licitar als Estats Units i s’ha buscat la vida a Alemanya, on s’obre pas en l’àmbit de la il·lustració, contenta d'aquest canvi de rumb.
L’exercici del Telenotícies és excel·lent perquè mostra la vida amb una certa perspectiva. La llàstima, però, és que aquest seguiment no s’hagi fet amb més estudiants. Perquè amb l’exemple de només dues persones podem intuir determinades circumstàncies al voltant de com els estudiants catalans desenvolupen una trajectòria professional, però no demostra gaire res. És simptomàtic que els dos protagonistes ara estiguin treballant a l’estranger. I també ho és que mentre l’Òscar, que és un home, ha pogut “trobar la posició que li interessava”, la Berta, que és una dona, hagi acabat desencantada del món de l’arquitectura i s’hagi reinventat professionalment amb una altra disciplina que li aporta més satisfaccions. Què passa amb els estudiants catalans que excel·leixen en el seu currículum? ¿Troben millors oportunitats a l’estranger? ¿Es poden treure conclusions amb perspectiva de gènere sobre oportunitats laborals per a aquests estudiants brillants?
Aquesta idea del Telenotícies podria ser la llavor de futurs reportatges. Any rere any, els mitjans de comunicació ens mostren els alumnes amb les qualificacions més extraordinàries. Els ensenyem gairebé com si fossin micos de fira, amb la xifra de la nota de selectivitat al costat, en una mena de rànquing comarcal i nacional. Després desapareixen perquè al capdavall el que importa és excel·lir en la vida i la nota del currículum no ho és tot. Però potser saber quina és l’evolució professional de tots ells, més que aportar-nos dades sobre les seves vides, ens aportaria dades sobre el país que som, la societat on vivim i quines oportunitats estem donant (o no) al talent del país.
Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
