...que les pensions s’acaben!

SEBASTIÀ ALZAMORA
SEBASTIÀ ALZAMORA Escriptor

Si algú té curiositat per conèixer el significat de la paraula populisme en una diversitat d’accepcions, només ha de mirar el debat d’ahir al Congrés sobre les pensions. Els oradors varen fer autèntics esforços per fer veure que el tema els importava, però no n’hi va haver cap que aconseguís transmetre la impressió d’haver treballat seriosament no ja en una proposta, sinó en la fase prèvia de l’anàlisi del problema. Sense abandonar en cap cas ni en cap moment la previsibilitat més absoluta, tothom es va limitar a aprofitar el problema per dur les aigües al seu molí a través de frases ja pensades per ser titulars de premsa, mentre s’omplien la boca de proclames sobre la necessitat de consens i de mirada àmplia. Rajoy va fer gala de cinisme ja des de la convocatòria de la sessió, intentant vendre que es produïa a petició seva quan en realitat ho feia perquè el seu govern resisteix malament la imatge repetida dels pensionistes manifestant-se massivament als carrers, un altre èxit polític que pot afegir al seu àlbum particular. El seu únic argument per explicar la pujada del 0,25% de les pensions és que no hi ha diners per fer res més. Hi ha cinc mil milions per rescatar autopistes de peatge, seixanta mil milions per pagar bancs fraudulents, onze mil milions per a aquest exèrcit que els nens han d’aprendre a estimar a les escoles, vuit milions per sufragar les mòdiques despeses de la Corona i fins i tot vuitanta-set milions per enviar vaixells carregats de policies a agredir ciutadans indefensos a Catalunya. ¿Dir això és demagògia? No, dir això és parlar de prioritats: les que té l’actual govern d’Espanya. Que també prioritza la tasca de rebentar el sistema de pensions mentre els seus ministres ens aconsellen que subscrivim plans de pensions privats. No és que nosaltres siguem simplistes, és que ells són extremadament grollers.

Amb tot, la intervenció més destacada de la jornada li va correspondre a un immens Albert Rivera, que va fer lluir l’home d’estat que porta a dins. La solució per a les pensions és augmentar la natalitat, va afirmar pletòric, i ho va repetir moltes vegades, meravellat de la lluminositat de les seves neurones. Una idea magnífica: si falten contribuents per mantenir les pensions, doncs fem contribuentets a balquena. De passada, així el personal està distret: entre el moment de concebre els infants, els mesos de gestar-los i els anys de criar-los, els espanyols de bé ja tenen de què ocupar-se i no pensar en coses inconvenients. Només balla un detall, i és com surar aquests fills que Rivera somia en un país on la precarietat laboral és la norma i on 13 milions de persones es troben en risc de pobresa. Per dilluns, que és Dia del Pare, Rivera podria proposar la recuperació dels premios a la natalidad del franquisme, que s’anunciaven així: “ La prole numerosa es beneficio inmenso que la familia presta a la sociedad; por eso es justo que la sociedad premie y estimule a quienes con gran sacrificio levantan la excepcional carga familiar ”.

Més continguts de