El que queda del franquisme
El que queda del franquisme és, tot sovint, aquells que s'omplen la boca invocant el compliment de les lleis i el dret a la llibertat. L'advocat del sindicat d'extrema dreta Manos Limpias -ja hi som-, el que s'ha encarregat de dur el jutge Garzón al banc dels acusats per haver volgut obrir una causa judicial contra els crims del franquisme, ho va dir ben clar: "El nostre objectiu no és fer una revisió històrica de res, sinó comprovar si s'ha complit la llei". L'advocat en qüestió es diu Joaquín Ruiz Infante i, d'acord amb el seu segon cognom, té pinta de venir de fer la primera comunió.
És una sort viure al regne d'Espanya, tan ple de gent que es desviu perquè les lleis es compleixin. Els partits polítics i les entitats diguem-ne cíviques que fonamenten la seva labor en l'assetjament a la llengua catalana (es diguin UpyD, Ciudadanos, Convivencia Cívica Catalana o el que vostès vulguin) es passen el dia repetint que ells no van contra res, sinó que només es preocupen perquè la legislació vigent sigui degudament complida. Amb el matís que, si en tenen ocasió, modifiquen o aboleixen les lleis per adaptar-les a les seves particulars obsessions lingüístico-patriòtiques, com està fent el PP amb la llei de normalització lingüística de les Balears.
Als perseguidors de Garzón, la vigilància de la llei sembla que se'ls ha entravessat després que un altre servidor de la justícia, el fiscal Luis Navajas (un altre nom que seria imperdonable en un personatge de novel·la), els hagi fotut enlaire el circ de tres pistes que havien muntat entorn del jutge estrella. Deu ser que el senyor Navajas no estima la llei i l'ordre amb el mateix ardor que ells. O potser és que, encara que sovint no ho sembli, hi ha algú dins la magistratura espanyola a qui li repugna haver de tenir tractes amb el que queda del franquisme.
Després tenim els no menys inflamables defensors de la llibertat, que, traduït, significa la imposició d'uns postulats (d'estirp franquista) mitjançant la demolició d'uns altres. Fa uns dies vaig llegir una vinyeta esplèndida del dibuixant Pepe Roig, al diari Última Hora . Hi apareixia un personatge que deia: " Bilingüísmo es que los catalanoparlantes deben hablar, entender y escribir el castellano ". Un segon personatge li replicava: " ¡Y viceversa! " I el primer preguntava, astorat: " ¿Quién es viceversa? "
La llei i la llibertat són els plomalls predilectes d'aquest neofranquisme gens residual quan es tracta de transvestir de grans principis democràtics el que no són més que mentides i atropellaments. Ara que el govern de Rajoy ja ha donat continuïtat al ridícul habitual de la diplomàcia i la política exterior espanyoles anunciant que no reconeixerà Escòcia en cas que se separi del Regne Unit, avui que ens empassem el 73è aniversari de l'entrada dels tancs per la Diagonal de Barcelona és un bon moment per fer-nos càrrec del fet que ens envolta una tropa de guardians de la llibertat que es caracteritza, abans que res, per detestar-la amb totes les seves forces.
