PAREU MÀQUINES

I van fer el que sabien, que era treure un diari

Dijous van morir cinc treballadors del Capital Gazette a mans d’un lector que havia perdut una querella contra el mitjà

ELS QUI HEM TREBALLAT en premsa local sabem que la proximitat amb les fonts és un arma de doble tall: permet fer un periodisme informat i ple de detalls, però les represàlies contra les notícies que no agraden poden convertir-se en físiques amb summa facilitat. Dijous van morir cinc treballadors del Capital Gazette a mans d’un lector que havia perdut una querella contra el mitjà (que havia informat del seu assetjament a un antic company de classe).

La resposta del rotatiu ha estat admirable: treure el diari, l’endemà, tot i el dolor. Informar, informar i informar, com a vacuna contra la barbàrie. Però no van omplir tot el número. La primera pàgina d’opinió només tenia la capçalera i, enmig d’un oceà de blanc, aquest text, amb lletra petita: “Avui no tenim paraules. Aquesta pàgina la deixem en blanc avui per commemorar les víctimes del tiroteig ocorregut dijous a la nostra redacció. Gerald Fischman, Rob Hiaasen, John McNamara, Rebecca Smith, Wendi Winters. Demà aquesta pàgina tornarà al seu constant objectiu d’oferir als nostres lectors opinions informades sobre el món que els envolta, per tal de convertir-se en millors ciutadans”.

El cas, a més, permet especular sobre quin efecte té el constant hostigament al qual el president Trump sotmet la premsa. Denigrant mitjans i periodistes de manera tan agressiva en els seus grotescos tuits, ¿afavoreix d’alguna manera que l’u per mil més exaltat cregui que la violència és una resposta possible a una notícia? M’ho explicava fa uns dies el veterà excorresponsal Joaquim Luna: abans, anar amb una acreditació de premsa donava tranquil·litat. Avui dia és una diana, perquè els periodistes s’han convertit en objectius. I que Trump aboni aquesta noció -en el millor dels casos, des de la inconsciència de l’incontinent- resulta extremadament preocupant.

Etiquetes

Més continguts de