Una qüestió de democràcia

Catalunya no és només un país bonic amb una llengua i una cultura de gran bellesa. Catalunya, a més, és un país que té motius per estar orgullós de la seva història. Una història que és coneguda arreu.

Catalunya va ser un bastió democràtic contra el feixisme de Franco. Es va alçar en favor de la democràcia, però va pagar un preu molt car pel seu esperit democràtic. És per raons com aquesta que dic que pot estar orgullosa de la seva història.

M’enorgulleixo d’haver participat en la manifestació de l’Onze de Setembre per celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Em va deixar atònit la quantitat de gent que va sortir al carrer. Des del meu punt de vista, el debat sobre la independència és una qüestió de democràcia. Crec en el dret d’autodeterminació i estic fermament convençut que la qüestió de la independència de Catalunya s’ha de resoldre de manera democràtica.

El poble de Catalunya ha de tenir el dret a decidir democràticament si vol la independència o no. I, al meu entendre, l’opinió que expresso no és una opinió radical. És una opinió europea, normal. El referèndum d’Escòcia, sense anar més lluny, va ser un bon exemple de decisió democràtica.

Crec que, en el debat actual, és important recordar que les fronteres que s’han traçat al llarg de la història són conseqüència de guerres o de tèrboles lluites pel poder.

Avui dia els conflictes fronterers s’han de resoldre d’una manera diferent, democràtica i pacífica. La frontera entre Dinamarca i Alemanya es va fixar el 1920 després d’una votació democràtica. D’altra banda, el 2009 el regne de Dinamarca i les regions autònomes de Groenlàndia i les illes Fèroe van firmar un tractat segons el qual tots dos territoris, si volen, tenen dret a abandonar l’estat danès. Aquest tractat, per cert, va ser el resultat de la lluita de l’esquerra independentista, que té molta força a Groenlàndia i les Fèroe.

Aquests dos fets són bons exemples de democràcia. Des del meu punt de vista, el dret a la independència és una cosa normal.

A començaments d’any, el Parlament danès va decidir per àmplia majoria demanar un diàleg democràtic i pacífic entre el govern espanyol i Catalunya per resoldre la qüestió de la independència.

El Parlament de Dinamarca va ser el primer d’Europa que va debatre sobre aquest assumpte, i estic molt content que s’hi imposés clarament el suport al dret d’autodeterminació. Va ser conseqüència, en molt bona part, de l’esforç dels catalans que viuen a Dinamarca i de la tasca de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

El Parlament danès va ser el primer a debatre sobre el tema català, però, sens dubte, no serà l’últim. Sé que ja s’han recollit les firmes necessàries per demanar que a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa es prepari un informe sobre el tema. Això vol dir que parlamentaris dels 47 estats membres, que representen més de 820 milions de ciutadans, participaran en aquest debat.

És evident que Catalunya s’ha fixat un objectiu democràtic, i us puc assegurar que a Dinamarca, a Europa i a l’esquerra europea hi ha molta gent a favor de la via democràtica que heu emprès.

I he de dir amb franquesa que el rebuig del govern espanyol a establir un diàleg és clarament antidemocràtic i no gens europeu. I, més important encara, és també molt imprudent.

No cal dir que sóc conscient que el govern espanyol té molta força, però la democràcia encara en té més. I Catalunya no està sola. Sapigueu que teniu molts amics que donen suport al vostre somni pacífic i democràtic.

Més continguts de