24/06/2012

El racisme com a reclam

2 min

Cuatro insisteix en una segona temporada de ¿Quién quiere casarse con mi hijo? És la degeneració del reality en què cinc mares han de donar el vistiplau a les candidates que es volen casar amb els seus fills. Com ja hem comentat en altres ocasions la mecànica se serveix de l'explotació dels tòpics més masclistes: la sogra com a màxima representació de la bruixa intransigent i les dones com a ramat d'eugues que s'ofereixen impacients al semental. Aquest dimecres van tornar a la càrrega presentant el càsting definitiu de mares i fills que faran més endavant la selecció de candidates ultrasexualitzades que estan disposades a iniciar la baralla de gates en zel. De moment, en dues ocasions ja vam aguantar el requisit principal de la dona ideal: " Que sea limpia, cocine bien y sepa planchar ". També està molt demanat el " que me lo cuide bien ". Quan properament apareguin en escena les suposades esposes en potència serà quan s'obrirà la veda a la misogínia, el masclisme, l'homofòbia i el racisme. Sembla increïble que tants conceptes puguin trobar-se en el mateix programa. Els creadors, hàbilment, han trobat la manera de servir-se de tots aquests conceptes de manera enganyosa: ho inclouen fent veure que ho denuncien i que retraten una manera de ser caduca. Però el que fan és utilitzar-ho com a reclam perquè es parli del programa. Deuen existir els espectadors poc exigents que s'enganxen a la trama, però també busquen l'audiència crítica que s'alarma i fa que l'espai tingui repercussió (com jo mateixa amb aquestes línies). Tolerar en pantalla comentaris xenòfobs i racistes és un reclam per publicitar-se com a espai. Els índexs d'audiència no són l'únic barem de popularitat. Les xarxes socials són enteses per les cadenes com un nou lloc per triomfar, i la radicalització de continguts es manifesta a internet. Els programes televisius amb racisme i masclisme no es limiten a fer-ne un retrat: en són un bon caldo de cultiu.

stats