La reacció europea
Cal llegir amb atenció aquesta cita: "Pues bien: si se proclama la República independiente de Cataluña, no es nada inverosímil, sino al contrario, que la nueva República sea reconocida por alguna potencia. Después de eso, ¿cómo recuperarla? El invadirla se presentaría ya ante Europa como agresión contra un pueblo que, por acto de autodeterminación, se había declarado libre ". La frase té uns quants anyets, en concret en té 78. És de José Antonio Primo de Rivera i surt d'una carta que el líder falangista va escriure el 24 de setembre del 1934, poc abans dels Fets d'Octubre, els de la revolució obrera d'Astúries i la proclamació, per part del president Companys, de l'estat català dins la República Federal Espanyola. I atenció: el missatge alarmat de la missiva de Primo de Rivera anava adreçat ni més ni menys que al general Franco.
A part del vertigen històric, i a part del bon olfacte polític de Primo de Rivera, el més interessant és l'argumentació que fa servir. Pel context històric, i per la tensió ideològica del moment, sembla clar que la potència en què pensava el més pur feixista espanyol és Rússia -avui hem de mirar cap a Alemanya, i també cap als EUA, esclar-, però en qualsevol cas veia evident que Europa no podria avalar cap agressió contra un poble que exercís "un acte d'autodeterminació". Les coses van anar d'una altra manera i el Companys revolucionari i improvisador va acabar entre barrots. Després va venir el que va venir. La lliçó està ben apresa. Mas és un polític d'ordre. I a Madrid va deixar clar els seus referents: Enric Prat de la Riba -el "seny ordenador" de Catalunya- i Francesc Macià -l'idealista.
