El bany de realisme de Rajoy grinyola en l'objectiu de dèficit
En la seva primera compareixença al Congrés de Diputats com a president del govern espanyol, Mariano Rajoy va vigilar de no amagar la gravetat de la situació, amb una economia que, si es compleixen els pronòstics, decreixerà aquest any prop d'un 1,5% i amb un atur que afecta el 22,9% de la població activa i que, dit pel mateix Rajoy, empitjorarà. La intervenció suposa un canvi radical de to i de discurs respecte a l'executiu anterior, obsessionat per minimitzar indicadors tossudament negatius.
José Luis Rodríguez Zapatero ja ha admès que va trigar a reconèixer la crisi. I al nou que arriba -i que troba una herència més pesant del que s'esperava- sempre li resulta menys difícil mostrar la crua realitat i a partir d'aquí assenyalar un camí de sortida que no pas aquell a qui li ha esclatat la bombolla (immobiliària) a les mans.
Tanmateix, sobta que Rajoy aposti pel realisme davant la greu situació mentre, d'altra banda, s'atrinxera en el compliment de l'objectiu del dèficit previst per enguany (4,4% del PIB) després d'haver-se'n trobat un de més d'un 8%. Sobretot quan, entre bastidors, intenta que Brussel·les doni més temps a Espanya per anar sanejant els comptes, com han suggerit el ministre Cristóbal Montoro i el president de la Generalitat, Artur Mas.
Rajoy abraça l'austeritat fins al punt que s'ha tret de la màniga un objectiu de dèficit zero, amb una excepció de dèficit estructural del 0,4% per a situacions excepcionals o per a reformes, i mai per finançar polítiques socials.
Europa no va tan enllà: el pacte d'estabilitat fixa el topall del 3% de dèficit, amb un component estructural del 0,5%. És possible que aquest pas sigui part d'una estratègia de recuperació de credibilitat a Europa, però serveix de poc dir, com Rajoy va fer ahir, que "amb l'austeritat no n'hi ha prou", si el camí cap a la sortida de la crisi passa per més austeritat fins i tot que la que se'ns demana. Sobretot en terreny de recessió.
