ABANSD’ARA

La rebaixa dels preus dels lloguers (1936)

De l’editorial de La Veu de Catalunya (2-VIII-1936), diari que feia poc havia ocupat la CNT. Tot i que hi havia una hegemonia revolucionària, el sindicat anarquista no demanava a la Generalitat que decretés moratòries ni condonació del pagament de lloguers. Uns i altres entenien que aquesta mesura perjudicaria propietaris modestos que depenien d’una renda.
EDITORIAL DE ‘LA VEU DE CATALUNYA’ 1936

No cal insistir a posar de manifest la satisfacció que ha produït el Decret del Govern de Catalunya pel qual els lloguers sofreixen una rebaixa del vint-i-cinc per cent. EI Govern català ocupa un lloc d’avançada en la línia de combat per establir un nou ordre social i econòmic. Ara és d’esperar que no trigarà gaire a dictar-se aquella disposició o disposicions que afectin els propietaris de les finques urbanes els pisos de les quals són pagats a més de tres-centes pessetes mensuals. Nosaltres dèiem no fa gaires dies que l’industrial modest, el modest comerciant, té el deure imperiós de sumar-se als rengles dels productors per tal de contribuir amb ells a l’edificació de la nova societat. Però l’esperit de justícia, que no volem que mai ens abandoni, també ens fa dir que el deure dels productors, dels obrers, és aplanar el camí que ens ha de portar a la identificació d’interessos que, en benefici de tots, demanem. I ha de contribuir molt a què aquest camí es faci planer al posar la mirada en els grans industrials, en els grans comerciants, en els grans propietaris. Perquè a nosaltres ens sembla, i segurament ens equivoquem de molt poc, que els propietaris que cobren de llurs pisos més de tres-centes pessetes mensuals hauran somrigut amb picardia en saber que, per la seva banda, les coses continuaven igual que abans del dia 19 de juliol. I això no és possible. Aquest somriure picardiós, mofeta, ha de desaparèixer. Els grans propietaris han de veure de seguida com no els és pas reservat l´últim lloc a l’hora de contribuir a les necessitats del poble. [...] Quants i quants propietaris de finques modestes hauran acceptat amb disciplina el Decret del Govern de Catalunya i no els doldran sacrificis mentre puguin contribuir a l’estabilització de l’ordre nou que ara entre tots forgem. I és segur que aquest modest propietari espera, a hores d’ara, que el gran propietari també hi aporti la seva contribució, esplèndida, puix que té capacitat econòmica per fer-ho. Ni caldria dir que no interessa gens rebaixar els lloguers superiors a tres-centes pessetes mensuals. La cosa que interessa és que els propietaris d’aquestes finques no restin al marge de la disciplina imposada als altres. Els qui tenen la responsabilitat enorme de crear el nou ordre han de voler, han d’exigir, que ningú no pugui posar-se les mans a la butxaca i arronsar-se d’espatlles. I menys que ningú, els grans capitalistes. [...]