La recepta del fracàs
Poques farses resulten tan evidents com quan algú, abans de triomfar, assegura que ha trobat la recepta de l'èxit. No caldrà pas gaire temps per desemmascarar-lo. En un breu termini comprovarem que no hi haurà triomf, com no hi havia recepta ni èxit. Presumir de la recepta de l'èxit és una senzilla maniobra per endarrerir les ensopegades. Però la trompada arribarà. Fent una ullada a l'actualitat més recent, veurem que aquesta setmana diversos personatges han parlat de receptes que els han de treure de la misèria. Des de Carles Puyol, que afirma que havien trobat la fórmula per remuntar l'eliminatòria europea contra el Milan, fins al ministre Montoro, que diu que té la recepta màgica per sortir de la crisi i revifar l'atrotinada economia espanyola.
No són els únics, per descomptat. Cada setmana, els que condueixen el procés per la sobirania de Catalunya han trobat una nova recepta magistral i infal·lible per assolir aquest objectiu. Per si de cas, esperarem asseguts. Els cardenals que dimarts es tancaran per elegir un nou papa diuen que confiar en l'Esperit Sant és la fórmula per a l'èxit en la tria del pontífex que es trobarà més merdersde la història. I així seguiríem fins a deixar tothom ben repassat.
Per fixar-nos en un exemple concret, durant un temps va semblar que el secret de l'èxit era un pal: posar un pal a un caramel, a un drap o a unes tisores era garantia de triomf comercial. Després, a algú se li va ocórrer posar un pal a un obrellaunes o a una pinta i, a més de crear objectes inútils i grotescos, va fracassar estrepitosament. El pal no era la recepta de l'èxit; era l'èxit en si mateix. Només un cop s'aconsegueix l'èxit -amb l'esforç que hagi comportat- se'n pot intentar extreure la recepta. Mai al revés, perquè l'èxit no respon a fórmules exactes ni a pocions màgiques. Val més obstinar-se en la recerca de l'èxit, ja que perdre el temps buscant-ne només la recepta és gairebé abocar-se al fracàs.
