La vaga recull un malestar real que Rajoy no pot ignorar
La vaga general va recollir ahir al carrer el malestar que s'ha instal·lat en el cos social, fruit d'una crisi per a la qual ningú no veu una sortida fàcil. La reforma laboral, les retallades i la falta de perspectives van quallar ahir en una jornada que no va paralitzar el país, però que el va deixar funcionant a mitges. Més enllà de la disparitat de xifres sobre el seguiment de la convocatòria, amb valoracions triomfals dels sindicats convocants i minimitzadores del govern, la vaga general va tenir un ressò important i uns serveis mínims respectats, però no sempre amb una cara amable. La participació violenta de sectors minoritaris va rebentar la protesta, especialment a Catalunya, on la manifestació central de Barcelona va ser del tot distorsionada. És una llàstima: la imatge dels aldarulls afebleix i deslegitima molt la convocatòria, i en conseqüència la posició dels sindicats -que ahir reclamaven calma i seny- a l'hora d'exigir canvis en la reforma laboral.
La vaga general que el president espanyol, Mariano Rajoy, irresponsablement ja va donar per descomptada quan va anunciar la reforma laboral i que els sindicats li han plantat ràpidament al davant deixa una situació massa tensa. Si el govern Rajoy, com sembla, no obre cap via de diàleg social, i els sindicats compleixen l'amenaça d'incrementar la conflictivitat, podem avançar de forma perillosa cap a un escenari a la grega, on en dos anys hi ha hagut disset vagues generals en un clima cada cop més radicalitzat: en l'aturada de 48 hores del febrer les flames van cremar una cinquantena d'edificis a Atenes.
El govern de Rajoy, per tant, faria bé de no ignorar, no ja els sindicats, sinó el malestar real i en bona mesura comprensible que catalitzen. Per molt que Europa i els mercats imposin l'austeritat, per molt poques sortides que hi hagi a l'asfíxia financera, alguns gestos s'han de fer, si més no per evitar entrar en una espiral de protestes i impotència.
