Els refugiats: una benedicció econòmica

Els fluxos de refugiats arribant a Europa procedents de Síria i l’Iraq no s’aturen. Fugen de les atrocitats de l’Estat Islàmic i de la precària situació en què es troben per residir en aquests països.

Al novembre només per mar van arribar a Europa 127.000 refugiats, i a l’octubre 200.000 més. Un dels principals països europeus d’acollida és Alemanya, on s’estima que aquest any hi arribaran entre 800.000 i 1.500.000 refugiats. A més a més, a aquest fet s’hi han d’afegir els fluxos constants d’immigrants procedents de l’Àfrica, que representen un altre drama amb els freqüents naufragis al Mediterrani.

Molts responsables polítics i ciutadans europeus perceben aquests fluxos d’immigrants com una càrrega. En la base d’aquestes posicions hi ha la creença que els immigrants agafen la feina de les persones natives, principalment de les menys qualificades, i disminueixen els salaris, cosa que incentiva la xenofòbia i actituds poc tolerants.

Què podem dir els economistes davant d’aquesta situació? Doncs la resposta és que els fluxos de refugiats i d’immigrants poden significar per a Europa una benedicció econòmica. Inicialment, suposen un cert cost per als països d’acollida. Aquests s’han de coordinar per fixar polítiques comunes i distribuir-se aquestes persones, han de satisfer les seves necessitats bàsiques i regularitzar la seva situació. Ara bé, cal dir que a llarg termini l’efecte de la immigració pot ser positiu per a l’economia europea.

En primer lloc, hi ha nombrosos estudis que demostren que la immigració no té efectes negatius sobre el mercat laboral. Tot el contrari, els immigrants poden crear nous llocs de treball i incrementar el salari dels natius. Estudis efectuats per investigadors de la Universitat de Califòrnia i la Universitat de Copenhaguen conclouen que treballadors poc qualificats, estrangers i natius, es complementen, en lloc de desplaçar-se. En el cas de Dinamarca, s’ha constatat que els salaris dels treballadors residents en comunitats amb refugiats procedents de Bòsnia s’han incrementat més ràpidament que els dels residents en comunitats sense refugiats. La raó és que l’arribada de nous treballadors incentiva l’especialització: els refugiats s’especialitzen en feines que no demanen dominar el llenguatge natiu, i els natius s’especialitzen en feines que demanen més habilitats locals. Aquesta especialització fa les empreses més productives.

Així mateix, una part dels immigrants són persones preparades, la qual cosa comporta que alguns d’ells comencin nous petits negocis, que a la vegada creen nous llocs de treball.

En segon lloc, un altre aspecte a mencionar és que els refugiats poden ocasionar un efecte positiu sobre l’economia com a consumidors. S’ha estimat que els refugiats poden representar per a l’economia alemanya una despesa addicional de 4 milions d’euros aquest any, i 10 l’any vinent, la qual cosa incrementarà el creixement del país de l’1,7% a l’1,9% el 2016. En la mateixa línia, un estudi d’un centre de recerca britànic (National Institute of Economic and Social Research) conclou que disminuir la immigració al 50% al Regne Unit, tal com David Cameron ha defensat, reduiria el seu PIB i forçaria el seu govern a incrementar els impostos per equilibrar el pressupost.

En tercer lloc, els immigrants paguen més en impostos del que reben en forma de beneficis dels serveis públics, sent contribuïdors nets al sector públic. Aquest fet contrasta també amb la visió que moltes vegades se n’ha volgut donar: la de ser persones que es mouen per gaudir dels avantatges de l’estat del benestar dels països europeus. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que Europa és un continent envellit, on la població creix poc. En contrast, els immigrants són persones generalment joves i amb ganes de treballar, que poden resoldre el greu problema del manteniment de les pensions i de l’estat del benestar.

Europa és una de les zones més riques del món i amb més benestar. Per tant, hi ha raons morals i legals perquè doni acollida als refugiats i als immigrants, però alhora també hi ha fortes raons econòmiques. És cert que molts ciutadans europeus poden dir que l’impacte cultural de la immigració és inquietant. A més, hi ha l’amenaça jihadista, de la qual s’ha d’intensificar el control. Però Europa no ha de posar traves a aquest flux de persones que fugen de guerres i de la manca d’oportunitats i recursos, ja que aquestes traves tampoc són efectives, com es demostra pel fet de ser persones disposades a jugar-se la vida per arribar a Europa.

Els països europeus han d’establir per a aquests refugiats/immigrants un sistema de quotes nacionals que sigui efectiu. No tots els països europeus estan en les mateixes condicions per acollir-los. Alemanya, per exemple, té una considerable capacitat d’acollida per la seva baixa taxa d’atur i la necessitat futura de mà d’obra per la seva baixa natalitat. Al mateix temps, els països europeus han d’implementar polítiques d’integració per a aquests nouvinguts, facilitar els tràmits d’acollida i legalització i, sobretot, donar-los un lloc de treball, la qual cosa segurament demana reformes en el mercat laboral. Només així s’evitaran problemes. En aquestes circumstàncies l’arribada d’aquests refugiats es pot transformar per a Europa en una gran oportunitat per aconseguir un benestar més gran per a tots els seus habitants.