Un regal o òbol

El secretari general del partit Vox, el gran Ortega Smith (& Wesson) ha fet saber que, en cas de tenir representació al Parlament de Catalunya, donaran suport al nou candidat del PSC, Salvador Illa, per tal que “no governin els separatistes i els colpistes”. Es refereix als partits independentistes, però no sé si hi inclou els comuns. Potser sí, perquè si no hauria dit “separatistes o colpistes”.

Aquest regal o òbol (la paraula m’encanta) és el mateix que va fer Manuel Valls a Ada Colau per impedir que a l’Ajuntament de Barcelona hi governés el que havia guanyat: Ernest Maragall, d’Esquerra. Aquells vots no només impedien que un independentista fos alcalde. També impedien, no ens enganyem, que l’independentista en qüestió fos d’un partit que duu la paraula republicana a les sigles (l’exministre de la República Francesa es va oposar a la reprovació del rei Joan Carles per part precisament d'Esquerra i JxCat en un ple municipal). I per últim, i no menys transcendent, impedien que aquest republicà i independentista fos “un Maragall”. Algú dirà que Vox i Valls no són el mateix, i tindrà raó, per això em permeto fer una salutació cordial, des d’aquí, a Leonarda Dibrani, la nena gitana de 15 anys que van detenir a l’autobús escolar per deportar-la a Kosovo juntament amb la família quan Valls treballava de ministre de l’Interior. 

Sobre el regal hipotètic de Vox em pregunto una cosa: ¿hauria fet el mateix Ortega Smith (& Wesson) si el candidat hagués estat Miquel Iceta? Diria que no, perquè el votant de Vox potser posa al mateix sac els colpistes i independentistes i aquells a qui, en temps enyorats del generalísimo Franco, se’ls aplicava la famosa llei de vagos y maleantes.

Empar Moliner és escriptora