El rei fogós (i altres èxits democràtics)

A través de les declaracions de l'excomissari (extorturador, ex moltes coses) Villarejo davant de la comissió parlamentària que investiga el seu cas, ens anem assabentant de detalls —tan decadents i casposos com el mateix Villarejo— sobre el funcionament intern de les ja cèlebres clavegueres de l'Estat. Ara hem sabut que els serveis d'intel·ligència (sí, el nom també fa riure) espanyols es preocupaven d'injectar “hormones femenines” (segons el declarant) a sa majestat el rei Joan Carles de Borbó, ara conegut com l'Emèrit, per mirar de mitigar-li els fogots que l'enardien. En vista de les cròniques d'aquells anys, però, sembla que equivocaven l'ungüent i que n'hi devien donar algun que encara el posava més a to. Fa pensar en aquell poema d'en Sagarra sobre un tal Dutrem, un barceloní que va comercialitzar un suposat afrodisíac per a homes que va anomenar Erotyl, que segons ell era un alçapius infal·lible. Sagarra en lloa els efectes miraculosos amb aquests versos: " [...] El del principal primera / prenya dona i portera. / El del principal segona / se'n va de cap a la xona. / El senyor del primer pis / dóna pel cul a un Lluís. / A don Amadeu Hurtado / se li aixeca amb desenfado. / A en Maluquer i Viladot / se li revifa el ninot. / El cabdill dels esquerrans / no l'ajup ni amb dues mans. / A en Pellicena i Camacho / li branda com la d'un matxo. / A don Pere Coromines / li brollen dotze sardines. / Don Francesc Cambó i Batlle / se la passa per l'espatlla. / Fins i tot don Pere Rahola / porta en carro la titola..." 

Dels pecats del piu Nostre Senyor se'n riu, diu la dita, però la cosa fa menys gràcia si recordem que estem parlant d'un cap (ara no hi valen bromes) d'Estat, i concretament d'un estat que es diu democràtic i de dret. És cert que l'excés o la manca d'apetit sexual per part dels monarques havia estat històricament un maldecap per als seus servents i consellers àulics en les monarquies absolutes, però en una democràcia això és grotesc i inadmissible. De fet, ja és extremament qüestionable que les funcions del cap d'estat hagin de recaure en la Corona, i que això faci que el càrrec sigui vitalici i hereditari.

Pitjor que tot això és que el partit en el poder utilitzi les forces i cossos de seguretat de l'Estat per fer espionatge dels seus adversaris polítics. Això sí que ja posa una democràcia al caire de l'escalabrament i obre tota casta de dubtes i inseguretats sobre la seva fiabilitat i credibilitat com a tal democràcia. És exactament el que feien el PP i Mariano Rajoy, que no tan sols estava al corrent de l'anomenada operació Kitchen sinó que hi estava personalment al capdavant. Ho ha dit ara també Villarejo, però no cal que aquest paràsit ens expliqui res que no pugui veure qualsevol ciutadà que vulgui informar-se una mica. Després es queixen de la mala (pèssima) imatge internacional d'Espanya, però se la guanyen a pols. No tan sols es projecta la imatge d'un país on no ve de gust venir a viure (bé, tret de James Rhodes), sinó on tot tendeix a convertir-se en una mala caricatura.