El rei inviolable
El 15 de març de 2020, l’endemà de la declaració de l’estat d’alarma en una Espanya confinada a casa i espantada per un virus mortal, el rei Felip de Borbó va informar que renunciava a l’herència del seu pare i li va retirar l’assignació de diners públics a causa de la naturalesa dels comptes descoberts a Suïssa.
Aquest dimecres, 2 de març de 2022, en una Espanya espantada per la guerra d’Ucraïna, la Fiscalia ha arxivat les investigacions sobre el patrimoni de Joan Carles I perquè no troba prou indicis per querellar-s’hi. D’això se’n diu domini dels temps informatius.
I domini de tot, en general: la Fiscalia ha conclòs que les irregularitats que el rei espanyol emèrit hagi pogut cometre o bé estan prescrites o bé no poden ser delicte perquè es van cometre quan Joan Carles I era el cap de l’Estat i, per tant, inviolable.
El rei emèrit va admetre haver rebut 100 milions de dòlars l’agost del 2008. Ha prescrit. Podria haver comès un delicte de blanqueig de capitals entre 2008 i 2012, però llavors era inviolable. Vostès mateixos. Una democràcia no és plena si el cap de l’estat està per sobre de la llei que obliga tothom.
Suposo que el final de la història no els agafa per sorpresa: ja res impedeix que Joan Carles I torni a Espanya i recuperi la seva assignació pressupostària. I aquell dia no caldrà que l’Estat ho oculti darrere de la pròxima crisi mundial. Poden estar segurs que si s’informa oportunament del dia, el lloc i l'hora, hi haurà uns quants milers de ciutadans que li aniran a presentar el calorós testimoni de la seva consideració més distingida.
