ABANSD’ARA
Opinió 26/11/2021

Relativitzant (1923)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús

SANTIAGO RUSIÑOL, ‘XARAU’ 1923
2 min
Relativitzant (1923)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsGlosa humorística, irònica, de Santiago Rusiñol ‘Xarau’ (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) a L’Esquella de la Torratxa (16-III-1923) a propòsit de la visita a Barcelona d’Albert Einstein (Ulm Wurtemberg, 1879 - Princeton, Nova Jersey, 1955). Ara fa cent anys Einstein va rebre el premi Nobel de física. En el seu Glosari Rusiñol (Xarau ) caricaturitzava el Glosari i el pseudònim d’Eugeni d’Ors (Xènius ). Sobretot en aquest cas: Ors publicava sovint articles científics. Rusiñol fa una paròdia del raonament relativista amb fórmules sense sentit, imitant les de la física-matemàtica. L’estada d’Einstein en una Barcelona convulsa pels atemptats (feia dos dies de l’assassinat del Noi del Sucre) va ser comentada en els diaris per Comas i Solà, Sagarra, Soldevila, Tallada o Xirau en articles ja transcrits en aquesta secció.

El pas per Espanya del nostre col·lega, en física i en matemàtiques, l’estudiós doctor Einstein amb la seva teoria de la relativitat, ha portat tanta discussió entre els savis que ens dediquem al ram de les ciències exactes, o quasi exactes, o un bon tros exactes, que ha remogut tots els fonaments dels que en tenim i dels que no en tenen. La confusió, més que per res, és perquè no s’ha explicat clar lo que és la seva teoria, i això és lo que volem fer nosaltres. Ja sabem lo que és A i lo que és B i ja sabem lo que és llum i lo que és espai, doncs l’espai respecte de la llum és com la llum respecte a la A i la A respecte a la B. La llum conserva la massa i la massa conserva l’energia mentre l’energia es conservi.

X2 i + 2i = n2 venen a ésser la trajectòria de les coses que tenen moviment, o més ben dit acceleració, i l’acceleració és més o menys ràpida segons el grau de velocitat, i d’això fins a la dinàmica, i tant com de I a X, que multiplicat pel coeficient ens donarà el resultat H d’una manera relativa. Si ens fem càrrec de les equacions que havia trobat En Zorenz i apartem els cossos de les formes, siguin físiques siguin matemàtiques, i ens assegurem de la dinàmica de Newton, no pot ésser veritat i acceptem la simultaneïtat dels raigs lluminosos i dels opacs, i ens acostem en els fenòmens i ens allunyem de les sensacions, tindrem la relativitat de que dos són = a dos, d’un modo també relatiu. La massa i les energies no són substància, però si hi ha pau i tenint massa i tenint energies, es té Y. = f (tp), que és tenir el tot i el tot no és res si el res no és tot. Crec que explicada la teoria d’aquesta manera concisa, clara i sense retòriques, cl llegidor s’haurà fet càrrec de la ciència de l’Einstein. Si no és així que vagi a escoltar-li unes quantes conferències que ja sabrà lo que són conferències.

stats