ABANSD’ARA

La religió a l’escola: un problema europeu

De l’article de Maria Martinell (Barcelona, 1927-2014) publicat a Qüestions de Vida Cristiana (1989) fa trenta anys. Avui en fa cinc de la mort d’aquesta activista del catolicisme postconciliar a Catalunya. Va dirigir l’Institut d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB). Hi van col·laborar exponents de l’Església progressista com Alfonso Carlos Comín o José García Nieto.

El passat mes de novembre, a París, l’ Encyclopaedia Universalis i la revista L’actualité religieuse dans le monde van organitzar una diada d’informació i de debats sobre la religió com a matèria d’ensenyament a l’escola. La revista esmentada va publicar un dossier presentat per José de Broucker que, amb breus al·lusions a diversos països d’Europa, parlava del problema a França, tant en l’ensenyament públic com en el confessional, tant entre alumnes cristians com entre els de les religions de comunitats immigrades. [...] El debat sobre les relacions de la religió i l’escola és un debat ben actual, i a tot Europa; a més, és un debat complex. Segons els països, les instàncies i els casos, es pot parlar de “religió” en singular -aleshores es tracta del cristianisme- o bé en plural, quan abasta també el judaisme i l’islam. [...] El Consell d’Europa, que reuneix vint-i-un estats té al seu si el Consell de Cooperació Cultural (CCC), amb l’objectiu principal de promoure i desenvolupar els contactes entre educadors i fer prendre consciència als pobles europeus de llur patrimoni comú. I aquest patrimoni té un component religiós que s’imposa a la raó, per molt laica que sigui [...] La comprensió internacional sobre aquest continent poblat d’immigrants que és Europa, ha de començar per la comprensió intercomunitària. I si l’europeu no es pot comprendre bé a si mateix i ser comprès si no és amb la dimensió religiosa de la seva identitat, el mateix passa amb el tàmil o el jamaicà, l’algerià o el portuguès, el malià o el turc vinguts a Europa amb la seva família, potser per a molt de temps. Per totes aquestes causes, la religió a l’escola hauria d’acceptar les diverses religions. Segur d’aquesta convicció, el CCC duu a terme tota una sèrie d’iniciatives per preparar els ànims i els homes, principalment els mestres, a una educació “intercultural” que ha de ser “multiconfessional”, [...] La cultura religiosa, exclosa de l’escola, esdevé privilegi d’una minoria al preu de la frustració de la majoria. [...] A França, el secretari nacional de la Federació d’Educació Nacional (laica) diu: “Qui coneixia fa vint anys l’existència dels xiïtes o dels sunnites?, qui es plantejava el problema irlandès o el dels sikhs, i dels tàmils?, qui mesurava la política de l’Estat d’Israel? I amb tot, aquests conflictes tenen pràcticament tots o un fonament religiós o un embolcall religiós”. [...] El testimoni més alarmant és el d’un professor de lletres a la revista Le monde de l’éducation (XI-1986): “Quan els meus col·legues i jo parlem de pregària o de dejuni, només entenen què volem dir els nostres alumnes musulmans”. [...] “L’escola pública s’adona que la Bíblia forma part del patrimoni ètic de la laïcitat”, diu Janine Kohler, secretària general de la Federació Protestant de l’Ensenyament. [...]

Més continguts de