La Renaixença
Com que no va concretar més, fa de mal dir a què es referia exactament el president Aragonès quan va dir que la cultura catalana havia de viure “una nova Renaixença” en els anys a venir. S'entén que es referia a una nova Renaixença escrita així, amb majúscula inicial, i que per tant feia al·lusió al moviment cultural i sociopolític que, dels anys trenta als anys noranta del segle XIX, va dur a terme una recuperació de la idea de pàtria i cultura catalanes, dues reivindicacions que es van presentar plegades i que van dur els intel·lectuals de l'època a posar en valor la llengua, la literatura i la cultura pròpies. La historiografia positivista va donar a la Renaixença aquest nom per oposició al període anterior, conegut amb el nom de Decadència. Fa temps que aquestes denominacions són objecte de crítica perquè, en realitat, la cultura no es produeix en aquests termes. Però els noms han fet fortuna durant molt de temps i segueixen servint de referència. De les paraules del president sembla desprendre's que, com a resposta al debat sobre els problemes que pateix la llengua catalana en un estat bel·ligerant contra la diversitat lingüística, es tracta d'impulsar algun tipus d'iniciativa per tal de recuperar la confiança en el futur i la viabilitat d'aquesta llengua, i de la cultura que s'hi expressa. Si és així pot ser interessant, però aleshores segurament el primer que s'ha de fer és no anomenar aquesta iniciativa “nova Renaixença”.
En tot cas, és curiós que l'apel·lació a l'esperit de la Renaixença ja la va fer, implícita i explícita, al llarg dels seus molts anys de mandat, un altre president, Jordi Pujol. “Pujoleja, durarà molts d'anys” és un comentari/ocurrència que es va fer bastant amb motiu de la investidura d'Aragonès com a president, el passat mes de maig. No caiguem en vaticinis, però és cert que, en el discurs d'Aragonès d'aquest dimarts, i en moltes de les coses que diu i que planteja, hi subjau una voluntat d'esgotar mandats, de permanència llarga en el poder, de desenvolupar projectes llargs (un dels primers punts que va tocar va ser el del canvi de model productiu, que és una d'aquestes coses que es diuen aviat però que requereixen molt de temps per fer-se). Al mateix temps que reitera el compromís de fer un referèndum aquesta mateixa legislatura, enuncia propostes a mitjà i llarg termini que necessàriament depassen els quatre anys (ja no diguem els dos que té fixats per la CUP per sotmetre's a una qüestió de confiança) i que se sobreentén que s'han de dur a terme dins l'actual statu quo.
La gent de la Renaixença eren burgesos amb el cor seduït pel romanticisme alemany i els peus i el cap concentrats en les fàbriques i les exportacions (Aragonès va parlar també d'un pla ambiciós de reindustrialització). D'aquesta manera no es van separar d'Espanya, però van aconseguir, fins a un cert punt, comandar-la. El lideratge català va ser fonamental, però després ja sabem com va anar el segle XX. Cap a on anirà el XXI és una incògnita, i els que volen ser governants duradors agafen impuls en les incògnites.
