El repartiment de les quotes de poder amenaça el projecte polític de Colau
Falten menys de tres setmanes per a l’assemblea fundacional de la confluència d’esquerres que té Ada Colau com a principal referent i el més calent de l’acord amb un dels actors principals, Podem Catalunya, és a l’aigüera. El procés de confluència l’han dissenyat els ideòlegs de Barcelona en Comú de manera que s’eviti la imatge d’una coalició clàssica entre partits, amb una llista representativa de les diferents sensibilitats però sense un repartiment de quotes proporcional. A l’hora de la veritat, però, aquesta fórmula no convenç a tothom. El líder de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, pensa que d’aquesta manera es menysté el pes electoral de la seva formació, que té 50.000 inscrits. Fachin el considera el veritable múscul electoral de la futura formació, gràcies al fort predicament de la figura de Pablo Iglesias.
Però els comuns, per la seva banda, compten amb el principal referent polític i electoral, la figura de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i consideren que això els legitima per pilotar el procés de confluència. Més enllà de les raons d’uns i altres (el pes del vot dels militants, per a Fachin, i la idea d’una formació de nou encuny sense els vicis dels partits clàssics, per als comuns) la veritat és que assistim a una lluita per quotes de poder que pot acabar amenaçant la viabilitat d’aquest projecte polític.
Un dels factors determinants de la crisi actual és, sens dubte, el tarannà especialment conflictiu del líder de Podem a Catalunya. Fachin ha vist com només un 7% dels incrits han participat en la consulta interna que havia de ser la seva gran arma de pressió. De fet, atenint-se als vots, només un 4,6% dels militants del partit lila han avalat l’estratègia de confrontació del seu líder, cosa que es podria llegir com una desautorització. Amb aquest bagatge Fachin difícilment es pot erigir en el bastió de la democràcia interna, més aviat al contrari. Si els militants de Podem haguessin volgut partir peres amb els comuns haurien votat en massa en aquesta consulta, i no ho han fet.
Tot apunta, però, que Podem es convertirà en una pedra a la sabata de la futura confluència, en un focus constant de tensió. I ja se sap que si hi ha alguna cosa que l’electorat castiga són les divisions internes i les picabaralles pel poder. Mala peça al teler per al nou partit de Colau.
