El repte de ‘Com si fos ahir’
Energies renovades a les sobretaules de TV3 amb el nou culebró Com si fos ahir. Només pel fet de trobar una cosa diferent de La Riera, el canvi ja ha valgut la pena. La sèrie diària de restaurants ja estava passada de rosca i era imprescindible tornar a posar el marcador a zero. El disseny de la careta, aquest mapa de l’Eixample que barreja el tarannà urbà amb l’atzar vital, simbolitzant el creuament de vides i és, segurament, la millor obertura televisiva de TV3 per a aquest gènere.
El primer capítol, un especial tanatori, fugia del llenguatge narratiu de les sèries diàries de migdia, amb una realització una mica més dinàmica i un ús (i abús) del flash-back per presentar els personatges. Va ser una mica enganyós respecte al que ens hem trobat en els episodis següents: hem tornat al llenguatge audiovisual estàndard i a l’estructura dels culebrons de tarda. El ritme de gravacions determina la producció. Obliga a unes programacions d’estructura matemàtica. El pragmatisme passa per davant de la creativitat i l’originalitat.
L’elenc d’actors principals (entre els quaranta i els cinquanta anys) fa il·lusió i traspua una connexió intergeneracional que reverteix en la sintonia entre els personatges i el to de la sèrie. Són rostres que ens remeten a ficcions passades, i això a l’espectador de TV3 li agrada.
A Com si fos ahir s’hi nota un esforç de guió per profunditzar en els personatges i modificar el tipus de conflicte tòpic del culebró. És d’hora per afirmar-ho. De moment sembla que es desenvolupen uns conflictes més emocionals i psicològics que no pas causats per elements dramàtics externs de manual de culebró com herències, propietats, assassinats, jerarquies de poder i negocis. És original el rol de l’Andreu (Marc Cartes) com a fill i exmarit desbordat per unes dinàmiques familiars de dependència exagerada. Està ben construït el fatxenda pocapena del Quim (Jordi Rico), o com la Sílvia i el Jordi (Montse Germán i Andrés Herrera) gestionen la síndrome del niu buit i (mal)eduquen els fills. Promet el retrat de les generacions més joves, consentides i sobreprotegides. Ara per ara, la sèrie està fent créixer el context, construint elements de suspens, perquè explotin més endavant: qui més hi havia al cotxe accidentat del germà de l’Andreu? Qui serà el primer a descobrir l’engany del Quim o la personalitat manipuladora de la Marta (Sílvia Bel)?
Com si fos ahir no es pot valorar com si fos House of cards. És la lliga de la sèrie diària de tarda, on han intentat jugar la carta de la proximitat i les dinàmiques universals de l’amistat per enganxar l’audiència. És massa d’hora per jutjar-la però serà interessant observar en quins aspectes és capaç d’aportar alguna cosa nova i, alhora, enganxar l’audiència. És la pressió que té Com si fos ahir en un moment crític de les xifres de TV3.
