El respecte per les bases i la governabilitat de l’Ajuntament
El 54% dels militants i simpatitzants de Barcelona en Comú que van votar a la consulta interna del partit sobre el pacte de govern amb el PSC al consistori barceloní van demanar estripar l’acord pel suport dels socialistes a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola en resposta a l’1-O.
Tot i que en la votació interna només hi van participar 3.800 persones, és a dir, un 40% dels que tenien dret a vot, va suposar un 46% més de participació que en l’última consulta, per aprovar el pacte el maig del 2016.
L’alcaldessa Ada Colau va assegurar a Twitter que ha sigut una decisió “difícil”, però que l’han presa amb “radicalitat democràtica”, i és que s’ha de reconèixer que acatar-ne el resultat suposa un respecte escrupolós de la direcció per la democràcia interna de la formació. De fet, el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, va fer les valoracions oficials de la votació i va assegurar que, “si el PSC hagués consultat les seves bases sobre la política del 155, la consulta de Barcelona en Comú hauria estat innecessària”.
Des del suport dels socialistes a la línia dura del PP i de Cs, la política municipal del partit ha implosionat. Hi ha hagut crisis als governs locals de Blanes, Terrassa i Castellar del Vallès i una trentena d’alcaldes es van adherir a un manifest en contra de l’aplicació del 155. També l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet va expressar el seu rebuig a les mesures de Rajoy per respondre a l’1-O i va abandonar l’executiva federal del PSOE com a mesura de protesta. La setmana passada els socialistes van anunciar el fitxatge de Ramon Espadaler, líder de la desapareguda Unió, que anirà de número 3 a la llista per al 21-D. Amb aquest moviment, els socialistes intenten acostar-se als gairebé 100.000 votants que han quedat orfes després de la desaparició del partit. Però intentar convertir-se en un partit d’ampli espectre -un catch-all party - té els seus riscos.
També és molt arriscada la decisió que ha pres Barcelona en Comú, atès que l’aboca a haver de buscar acords puntuals amb les altres formacions quan encara queda un any llarg de legislatura. El partit de l’alcaldessa -amb només 11 regidors- haurà de treballar per teixir acords i que l’estabilitat i la governança de la ciutat no es vegin afectades en un moment en el qual Barcelona també s’hi juga molt.
