Per responsabilitat
Últimament, i més en temps de pandèmia, està de moda omplir-se la boca amb la paraula responsabilitat per justificar qualsevol decisió que costi d’entendre. Val per als polítics i també per a l’univers blaugrana, amb Bartomeu utilitzant aquesta coartada per explicar el seu enrocament, primer, i ara la seva dimissió.
Entenc que es fa difícil casar que la Generalitat veiés viable celebrar un referèndum el mateix cap de setmana que ens volen tancats a casa, però encara és més delirant que Bartomeu apel·lés a la responsabilitat de voler resoldre un munt d’assumptes urgents per al Barça quan la seva poca traça ha estat la que ha situat el club al límit de la fallida econòmica i esportiva. I, naturalment, quan va buscar aliats per aferrar-se al càrrec amb l’excusa de la pandèmia, no en va trobar perquè la seva irresponsabilitat institucional, atacant quan li ha convingut els Mossos, la Federació Catalana de Futbol, el govern de la Generalitat i tothom que no li ha rigut les gràcies, ha fet que no tingui relacions fluides amb ningú.
En tot cas, que no us entabanin: Bartomeu no ha plegat perquè la Generalitat hagi volgut fer-li la guitza amb conxorxes polítiques sinó perquè ha acabat competint amb Gaspart en el dubtós honor de ser el pitjor president de la història del club, i ara hem d’apel·lar a la responsabilitat dels que es queden.
La de Ronald Koeman, com ell mateix va explicar ahir, és la de no posar-se nerviós amb tot el que senti a la campanya electoral. Li sobra experiència i coneixement de la casa per continuar fent la seva feina fins al final de temporada. De moment, és aviat per albirar si farà o no una carrera llarga a la banqueta blaugrana però sí que sembla un tutor qualificadíssim per als joves que ara mateix són la il·lusió i la principal esperança de futur. I, alhora, la responsabilitat -i el dret- dels aspirants a la presidència és posar al damunt de la taula els noms que creguin oportuns, sense desestabilitzar innecessàriament el vestidor però sense amagar les cartes que permetin als socis decidir si el seu és un projecte prou seriós per confiar-los el club.
I la missió de la junta gestora és convocar eleccions “ as soon as possible ”. No perquè els pressioni ningú sinó perquè és el seu mandat. No correspon a Tusquets resoldre el caos econòmic del club -que ell devia conèixer com a president de la comissió econòmica-, ni determinar en quin context hi haurà més participació. El futur no ens esperarà. Afanyin-se. Per responsabilitat.
