CRÍTICATV

El retorn de Lorena Bobbitt

Si tens més de quaranta anys i sents el nom de Lorena Bobbitt, el cervell t’entra en estat d’alerta i, en molts casos, t’apareix un somriure als rostre. Lorena Bobbit es va fer famosa al món sencer perquè la nit del 23 de juny de 1993 va tallar el penis al seu marit.

Ara la plataforma Amazon Prime ha tret una sèrie documental titulada Lorena. Són quatre capítols d’una hora que repassen el cas amb una investigació periodística i una mirada precisa i crítica molt encertada. La revisió del passat posa en evidència els errors i els disbarats que es van cometre, especialment en la manera com Lorena Bobbitt va ser víctima d’un masclisme social atroç, tant a nivell mediàtic i social com judicial. I, gràcies a aquest context, John Bobbitt va aconseguir sobreviure en una societat que sacralitza l’òrgan sexual masculí, i es va convertir en el rei de l’espectacle.

Lorena es remunta a quatre anys abans de la mutilació i explica com era la relació entre Lorena Bobbit i el seu marit des del dia que es van conèixer. Amb l’ajuda de l’entorn de la parella i amb proves documentals es demostra una situació de violència masclista terrible. Lorena Bobbit era víctima de maltractaments físics i psicològics, abusos i violacions constants. La sèrie també retrata el context social i polític de l’època, en què als Estats Units començaven a destapar els primers casos de violència contra les dones, però no hi havia un debat nacional. Les autoritats menyspreaven els moviments feministes, que reclamaven solucions urgents.

Com és habitual en aquest tipus de documentals, mirar enrere fa mal als ulls i a l’ànima: el menyspreu i l’escarni públic constant, fins i tot per part de les grans estrelles de la televisió, convertien Lorena Bobbitt en una psicòpata ridícula mentre es lloava l’heroïcitat del seu marit, que era percebut com una víctima. Ara bé, el documental també mostra l’altra cara: com homes i dones van percebre de manera molt diferent aquella història.

Lorena compta amb el testimoni directe dels dos protagonistes explicant el seu punt de vista i mostra com van evolucionar les seves vides fins a l’actualitat. El programa, però, no intenta mantenir l’equidistància. Sap posar el focus en els maltractaments d’ell i investiga el munt de delictes contra les dones que va cometre posteriorment. Víctimes i testimonis de la seva conducta parlen davant de la càmera i es fa evident que John Wayne Bobbit va utilitzar el seu penis com un instrument de tortura, fins i tot després que li fos reimplantat. Lorena no només és una investigació del cas, sinó una crítica a la societat nord-americana i una denúncia del seu masclisme que l’emmiralla en els seus errors. El final, però, resulta devastador: l’obsessió del John per la Lorena no s’ha acabat i tot sembla indicar que el cas Bobbit podria no haver arribat al seu final. Lorena és també un manual que alerta del perfil psicològic dels maltractadors i com la societat els protegeix venerant més un penis que la vida de les dones.

Més continguts de