08/07/2020

El retorn de Bertold Brecht (1980)

2 min
El retorn de Bertold Brecht (1980)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEls poemes i les cançons de Brecht són tan atractius i significatius que, a més de muntatges petits, hem conegut en els darrers anys la versió que en va fer Massiel i Fernando Fernán Gómez al Palau, i fa un parell d’anys la del grup Akelarre. Però cal dir també que aquesta darrera temporada ha estat la dels recitals i els muntatges poètics, i per tant gairebé era impossible que l’acabéssim sense un muntatge teatral basat en les poesies i les cançons de Brecht. Ja coneixem les opinions de Brecht sobre la funció de la música en el teatre i sobre l’actor cantant que ha d’actuar com si interpretés el paper d’un cantant, però mai com si fos un cantant de debò. Lette Lenya, la dona de Kurt Weil, és la millor i més coneguda intèrpret de les cançons de Brecht amb música de Weil: Surabaya-Johny, Jenny dels pirates, Mackie. L’altre compositor brechtià, una mica més estilitzat, és Hanns Eisler, qui va ser també el compositor de l’himne nacional alemany. Adaptats per Àngel Oliver Pina i en versió castellana de Lauro Olmo, Carlos Lucena i Carme Sansa, acompanyats al piano per Jordi Reguant, ens ofereixen unes trenta cançons i poemes de Brecht. Naturalment, A los hombres del futuro, J anny la de los piratas, De la infanticida Maria Farrar, La canción de la mujer del soldado, Surabaya-Johny, Balada del rufián, Loa de la duda... Lucena és un bon actor amb una gran veu que sap utilitzar per comunicar-nos las profunditat dels sentiments dels poemes. Carme Sansa és una excel·lent actriu amb una tendència, facilitat i condicions per un gènere de teatre de cabaret de qualitat que difícilment es fa al nostre país, i a més canta molt bé les cançons de Brecht. Si els poemes i les cançons de Brecht són preciosos, si Jordi Reguant, Carlos Lucena i Carme Sansa fan molt bé i molt professionalment la seva feina, resta preguntar per què l’espectacle no és gaire atractiu per al públic. Aquest és el punt fluix del muntatge, potser una mica pobre, un pèl fred a força de distanciació brechtiana, un xic mancat de teatralitat; i es queda una mica en el límit del que podria ser i hauria de ser un gran èxit, cosa que és una llàstima perquè val la pena que el gran públic conegui d’una manera popular aquests poemes i cançons de Brecht i que l’esforç i la qualitat de Carme Sansa i Lucena es vegin apreciats i recompensats per l’aplaudiment del públic.

stats