ABANS D’ARA
Opinió 03/01/2022

¿Revenja o reconciliació? (2006)

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús

DESMOND TUTU 2006
2 min
¿Revenja o reconciliació? (2006)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe l’article de Desmond Tutu (Matlosana, Sud-àfrica, 1931 - Ciutat del Cap, Sud-àfrica, 2021) publicat el març del 2006 en diversos diaris i revistes d’arreu del món. Traducció pròpia. Arquebisbe anglicà, Nobel de la pau el 1984, Premi Internacional Catalunya el 2014, Desmond Tutu, que va morir per Sant Esteve passat, treballava sense defallir per l’eliminació de l’apartheid

ASud-àfrica, i de fet arreu del món, ens vam educar creient estrictament en la justícia com a revenja. [...] És lamentable que en alguns indrets del món sembli que homes i dones no hagin pogut anar més enllà de l’admonició bíblica de l’ull per ull a causa de la seva dèria de revenja. Però aquesta dita bíblica es va invocar originalment per evitar que en les lluites es reclamessin les vides dels parents innocents d’una persona que hagués perpetrat un crim. L’ull per ull estableix que el culpable sigui l’únic objectiu, i no altres persones, l’únic crim de les quals sigui tenir parentiu amb ell. Aquesta dita, doncs, no tenia en el seu origen el significat que ha acabat tenint finalment. Alguns sud-africans van demanar judicis a l’estil del de Nuremberg, especialment per als autors d’atrocitats barrinades per mantenir el cruel sistema de l’apartheid. Vam tenir sort, però, que a l’hora de la veritat Nuremberg no fos una opció per nosaltres. Nuremberg es va produir perquè els aliats van aconseguir una rendició incondicional dels nazis i per tant van poder imposar l’anomenada justícia dels triomfadors. En el nostre cas, ni el govern de l’apartheid ni els moviments d’alliberament no van vèncer l’un sobre l’altre. Érem en un punt mort militar. Més encara, en el cas de Nuremberg acusadors i jutges van poder fer les maletes després del judici, sortir d’Alemanya i anar-se’n cadascú a casa seva. A nosaltres, en canvi, ens calia construir les pròpies llars en aquesta nostra pàtria comuna i aprendre a viure plegats. [...] La mena de justícia que va practicar Sud-àfrica -aquella que anomeno justícia restaurativa-, a diferència de la revenja no té cap relació bàsica amb el càstig, no és fonamentalment punitiva. Restitueix la pau social mitjançant el sanejament. El crim ha causat un trencament en les relacions i s’ha de reparar. La justícia restaurativa considera el criminal una persona, un subjecte amb un sentit de responsabilitat i un sentit de vergonya, i que ha de ser reintegrat a la comunitat i no pas condemnat a l’ostracisme social. Hi ha molta saviesa en els vells costums de la societat africana. La justícia era un assumpte comunitari i la societat assolia alts nivells d’harmonia i pau social. Hom creia que una persona només ho és a través d’altres persones, i una persona trencada necessita suport per guarir-se. Allò que el crim ha trencat s’ha de restaurar, i el transgressor i la víctima han de rebre ajut per reconciliar-se. La justícia com a revenja sovint no fa cas a la víctima, i el sistema és quasi sempre impersonal i fred. La justícia restaurativa dona esperança. Crec que fins i tot el pitjor criminal pot convertir-se en una millor persona. [...]

stats