12/02/2011

Una reverència

2 min
Ronaldinho, Cruyff-Rijkaard-Guardiola

Sempre em ve al cap una imatge seva: aquell dia que al Camp Nou, celebrant la primera Lliga que va guanyar amb el Barça, es va girar cap als seus jugadors i els va dedicar una reverència. Aquella reverència és la mateixa que els culers encara li devem a vostè. De fet, això no és una carta. És una reverència. És aquella reverència. Ronaldinho ja va tenir el seu homenatge al Gamper de l'any passat. Ara se'l mereix vostè. L'home que des de la banqueta ens va treure de la misèria futbolística.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Portàvem camí de ser un equip sense ànima dels que cada any fan la viu-viu a la Lliga espanyola i amb vostè vàrem tornar a ser un dels grans d'Europa. Cruyff-Rijkaard-Guardiola. Londres-París-Roma. Les tres Champions del Barça. Els tres entrenadors més importants que ha tingut el club. I sovint ens oblidem de vostè, un dels vèrtexs d'aquest triangle imprescindible.

Des que va deixar el club, la primavera del 2008, hi ha hagut un llarg silenci mutu. Aviat farà tres anys de tot allò i ni vostè parla del Barça, ni al Barça es parla de vostè. Sé, a més, que les coses no li han anat gaire bé al Galatasaray turc. No ha guanyat cap títol, a principis de temporada l'han fet fora de la banqueta i que jo sàpiga ara mateix no entrena cap equip.

Amb aquesta situació, què li passa per dins quan veu com Guardiola ho guanya tot? Suposo que hi ha una barreja de sensacions molt humana i molt fàcil d'entendre. Se'n deu alegrar, per en Pep i perquè això ha sigut casa seva durant molts anys, però potser també li sap greu que aquests últims anys puguin esborrar els èxits del seu pas pel Barça.

Hem parlat molt del Dream Team, dels inicis de La Masia i fins i tot hem commemorat els 25 anys de la Lliga de Venables. Però de Rijkaard no n'hem parlat prou. Com si tot encara fos massa recent, massa tendre. Com si encara pesés més el final trist que l'etapa d'esplendor que ens va fer viure. Tot arribarà. El procés sempre és el mateix: comences, amb una mica de sort triomfes, després t'obliden i al cap dels anys et reivindiquen. Que sigui aviat.

stats