Una revolució necessària al mercat de lloguer
El govern de Mariano Rajoy acaba de fer un pas en la bona direcció per intentar dinamitzar el col·lapsat sector immobiliari, i en particular pel que fa al règim de lloguer. La imatge de famílies que han acabat perdent el seu habitatge en no poder afrontar el pagament de la hipoteca ha estat una de les derivades dramàtiques de la crisi, però al costat d'aquesta realitat coexisteix també la de nombrosos propietaris que han viscut males experiències amb llogaters que els deixen de pagar, que els han posat difícil la recuperació de casa seva i que els han tornat desconfiats a l'hora de tornar a treure l'habitatge al mercat.
Equilibrar els drets entre propietaris i llogaters és just perquè, fins ara, els primers han estat proporcionalment força menys protegits que els segons.
Amb aquest equilibri de drets es busca que hi hagi més oferta de lloguer, tot i que caldrà veure si la ministra Ana Pastor aconseguirà reduir el nombre d'habitatges buits, que sumen tres milions a tot l'Estat, mentre, en paral·lel, una part de la població no té accés a una casa. També caldrà veure si baixen els preus dels lloguers, però mesures com que l'índex de preus de consum (IPC) deixi de ser la referència obligada per actualitzar la renda anual poden ajudar a fer que les dues parts pactin lliurement les condicions que els convinguin.
La població que a l'Estat viu en un habitatge de lloguer només suposa un 17% del total, una proporció que a Europa és del 30%. En un mercat immobiliari col·lapsat com l'actual l'arrelada cultura de la propietat no ajuda a dinamitzar la situació. Aquesta cultura s'ha considerat una de les raons de l'escassa mobilitat geogràfica dels treballadors, estiguin a l'atur o no. A Catalunya, l'anterior govern tripartit va plantejar el lloguer forçós de pisos buits, que corrien el risc, en última instància, de ser expropiats, tot i que el Govern va minimitzar l'abast de l'amenaça. La llei òmnibus el va suprimir en nom de la seguretat dels propietaris.
