La ruta de l'horror identitari

Li proposo fer un viatge ple d'aventures i ple de coneixences. Començarem a l'aeroport de Ciudad Real, a 230 quilòmetres de les brutals T1, T2, T3 i T4 de Madrit, no ciutat sinó megalòpolis de la renazionalització aznariana (per cert, he escrit renazionalització amb Z perquè si ells ho fan referint-se a nosaltres, nosaltres no podem ser menys, no troba?). Va costar 1.100 milions d'euros i entre un vol i el següent tens temps d'acabar les obres de la Seu, les de la Sagrada Família i que Letizia faci un àpat sencer... Bé, o almenys que mengi un plat.

Seguim per l'aeroport de Castelló. Aquí, entre vol i vol, poca cosa. Bàsicament perquè des de la seva inauguració no n'hi ha hagut cap. I sap per què? Doncs perquè no té els permisos per poder realitzar-hi cap tipus de navegació aèria. Això sí, el sou del director era fins no fa gaire de 84.000 euros anuals. Construir-lo ens va costar 150 milions d'euros i el manteniment ens surt per 8 milions d'euros anuals. I vostè em dirà ara: "Manteniment? El manteniment de què?" Coi, de la cosa.

Ara som ja a l'AVE Toledo-Cuenca, anul·lat perquè el cost era de 18.000 euros al dia per servir 16 passatgers. I mentre mirem per la finestra, observarem un dels famosos cartells del Pla E (I i II), que ens va sortir per 13.000 milions d'euros (el pla, els cartells -obligatoris- van costar-nos 46 milions d'euros, a 1.500 € la unitat). Abans d'arribar a destí, jugarem a Loterías del Estado, que s'acaben de gastar 23 millones d'euros en publicitat per anunciar una sortida a borsa que finalment no s'ha produït. Un cop a lloc ens recollirà un xòfer de la Diputació de Malaga, amb un sou anual de 54.000 euros.

I aquí acaba el nostre petit viatge, que ha servit per convèncer-nos que al pròxim que ens digui que aquí llencem els diners en temes identitaris li haurem de respondre: "Miri, quan vulgui pot començar a llepar-me els peus".