CRÍTICA TV

Les sabates de Ramon Gener

Esperem que, en pròximes temporades, el 'This is art' es posi més en la pell de les dones artistes

L’episodi d’aquest diumenge del 'This is art' parlava de l’empatia i feia un recorregut a través de diferents disciplines artístiques per mostrar com pintors, autors i compositors han plasmat les emocions en les seves obres i han connectat amb el públic a l’hora de transmetre-les. Del programa cridaven l’atenció dues coses. La primera, que es tractava de l’episodi en què Ramon Gener es passejava per dins la catedral de Notre-Dame abans que s’hi produís l’incendi. I quedava molt estrany que en cap moment el presentador fes referència a la catàstrofe, sobretot tenint en compte com la tragèdia va despertar l’empatia de la societat per l’edifici.

Al marge d'aquest detall, hi va haver un altre aspecte insòlit. Parlant dels artistes del Renaixement que retrataven reis i grans personalitats intentant plasmar la seva personalitat, Gener va fer menció d'una dona artista, Sofonisba Anguissola. Va destacar l’excepcionalitat d’aquella pintora: “Molt poques dones arribaven a retratar els reis en aquella època però l’art d’Anguissola era molt conegut i valorat”. I el programa mostrava a continuació el seu quadre del rei Felip II.

Al ‘This is art’ en total només s’han mencionat tres dones en els nou programes que portem d’aquesta segona temporada

Aquest instant cridava l’atenció perquè al 'This is art' és pràcticament impossible trobar referents artístics femenins. Més enllà del programa dedicat al dolor, en què Frida Kahlo es convertia en la protagonista, en la resta de programes trobar compositores, pintores, escultores o escriptores ha sigut molt més que excepcional.

En aquest últim capítol, sobre l’empatia, sort d’Anguissola, perquè la resta eren Herbert James Draper, Yves Klein, Arman Fernandez, Sigmar Polke, el Greco, Paul Cézanne, Modigliani, Picasso i William Blake. En el de la malenconia tot eren homes: Van Gogh, John Constable, Georges de La Tour, Man Ray, Domenico Fetti, Albrecht Dürer i Andrea Mantegna. En el programa dedicat a l’humor hi havia Cervantes, Magritte i Duchamp i, per sort, van oferir-nos una altra excepció: la fotògrafa Cristina de Middel. Al ‘This is art’ en total només s’han mencionat tres dones en els nou programes que portem d’aquesta segona temporada. Són realment molt poques si ho comparem amb la més d’una cinquantena d’artistes homes que s’hi ha mencionat. És obvi que aquesta situació no és només responsabilitat del programa. És el reflex de com la història de l’art ha ignorat i infravalorat les dones en general. Curiosament, però, al final del programa dedicat a l’empatia, Ramon Gener explicava aquest sentiment fent servir l’expressió anglesa 'posar-se a les sabates de l’altre'. I el presentador s’acabava calçant unes sabates de dona. Esperem que l’exercici de passejar amb aquelles sabates femenines sigui tota una declaració d’intencions i que, en pròximes temporades, el 'This is art' es posi més en la pell de les dones artistes, demostri la seva empatia i faci un esforç per oferir-ne més referents.

Més continguts de