Les sabates

Els Mossos investiguen un estafador que contactava amb empreses amb problemes de liquiditat, com ara clubs de futbol, per oferir-los el patrocini d'un xeic àrab. Per simular millor la ficció, l'estafador duia amb ell el xeic. Però no era un xeic àrab. Era un cambrer brasiler disfressat. I és coherent que sigui cambrer. Per desgràcia per al món de la restauració, hi ha molts actors que, mentre no troben feina al món de l'art de Thalia, treballen al món de l'art de Jerry Thomas i Dolors Boadas.

Ahir a TV3 ens van ensenyar imatges del cambrer disfressat caminant pel passeig de Gràcia amb les mans a l'esquena. Els haig de dir, en honor al president del Futbol Club Palamós (una de les gairebé víctimes) que qualsevol l'hauria donat per bo. Duia una túnica blanca i un mocador vermell i blanc d'aquells que a les infidels com jo ens recorden un tovalló. La Lídia Heredia va dir que era "un home amb indumentària àrab". Però hi ha un detall que el delata. I és un detall que tots els que ens hem guanyat la vida disfressant-nos detectaríem: les sabates.

Si vostès van al tren de la bruixa veuran que la bruixa (que normalment és un senyor tatuat) duu una disfressa de bruixa. Però què porta als peus? Les vambes pròpies. Unes vambes de vegades llardoses, de vegades vistoses, però vambes. Perquè a les produccions de baix pressupost (i aquesta ho era) l'actor es porta les sabates de casa. Per qüestions de pressupost i perquè, de vegades, li canten els peus.

Doncs bé. Em commou dir-los que el cambrer brasiler duia unes avarques menorquines de color blanc, que ell devia considerar la cosa "més àrab" que tenia a mà. L'estiu passat, l'esposa del monarca Joan Carles ja va calçar el seu peu reial amb aquesta sabata humil i preciosa feta de cuir i amb sola de pneumàtic com un gest envers els indígenes. Però el cambrer brasiler la supera.