28/02/2021

Sánchez i la decadència de la Corona

2 min

La primera norma per gestionar els escàndols de corrupció de la Corona espanyola -nucli dur del sistema del 78-és contraprogramar-los amb algun altre escàndol, real o inventat, que passi dins el món independentista o que impliqui dirigents d’Unides Podem. La “regularització” de Joan Carles I amb Hisenda va ser ràpidament contestada amb un altre suposat escàndol que involucra l’empresari Xavier Vendrell, exsecretari d’organització d’ERC i impulsor del Tsunami Democràtic. Si les acusacions tenen la mateixa consistència de les que van dur, el mes d’octubre passat, a la detenció del mateix Vendrell, de David Madí i d’Oriol Soler dins l’anomenada operació Volhov (que ens va proporcionar la revelació que Rússia tenia preparats deu mil soldats per fer efectiva la independència de Catalunya), serem allà on sempre: la construcció de casos ficticis que serveixin de pantalla o de cortina de fum per desviar l’atenció. Però és que, fins i tot en el cas que hi hagi corrupció dins l’independentisme o dins Unides Podem, no serien categories comparables.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Perquè en el cas de Joan Carles de Borbó, parlem d’un cap d’estat que ha practicat el frau fiscal massiu, com el més vulgar dels prevaricadors i dels corruptes. No cal ni que diguem “presumptament”, perquè el mateix Joan Carles reconeix implícitament els seus delictes en dur a terme les regularitzacions amb l’Agència Tributària (la més recent, fins i tot sense que hi hagués hagut prèviament cap requeriment per part de la Hisenda espanyola). La intenció d’evitar un procés judicial és més que manifesta, com també ho és la complicitat de la mateixa Agència Tributària, i de la Fiscalia, en consentir passivament aquesta manera de procedir.

Fins ara també ha estat còmplice de les maniobres de la casa reial (no de Joan Carles: de la casa reial) el govern d’Espanya, fins que divendres el president Pedro Sánchez se’n va desmarcar, però només a mitges. Sánchez necessita posar distància amb les tracamanyes d’un cap d’estat fugit als Emirats Àrabs per la pèssima imatge internacional que transmet, i també per la necessitat de posar oli amb els socis de coalició de govern -Unides Podem, precisament-. Però no n’hi ha prou quan, dins l’expressió del seu rebuig per aquesta continuació, es limita a qualificar l’actitud del rei emèrit com a “incívica” (la corrupció va bastant més enllà de l’incivisme), i sobretot quan posa en pràctica la segona norma del sistema del 78 en relació a la Corona, és a dir: condemnar Joan Carles i a continuació enaltir Felip VI. Els elogis que es fan servir per mirar de donar llustre a l’atrotinada monarquia actual són els mateixos que, durant 40 anys, es van dedicar falsament al rei pare. Per a Espanya, ha arribat el moment que l’única sortida política democràticament raonable és avançar cap a una refundació republicana. Pedro Sánchez i el PSOE tenen l’ocasió de liderar aquest procés o de quedar sepultats sota les pors, els càlculs i les indecisions de sempre, cosa que els pot fer tornar a èpoques de penúria que ja han conegut no fa tant.

stats