El sanejament de les caixes pot no haver acabat
Fa només dos anys, algunes caixes catalanes encara treien pit i s'imaginaven capejant el temporal en solitari, malgrat els reiterats avisos de la Generalitat i el Banc d'Espanya. Pel camí, les entitats i el zel per la identitat han acabat engolits per altres entitats o diluïts en bancs de nova creació on el seu pes és la mínima expressió.
Les caixes, avui bancaritzades, han estat víctimes d'elles mateixes. No voler obrir els ulls a la realitat crua de la crisi ha estat un pecat col·lectiu, però el sector financer ha tingut un paper de protagonista en el que el Banc d'Espanya va anomenar ahir "borratxera". Creixia per sobre del 20%, de bracet del totxo.
L'aturada en sec de la demanda solvent de crèdit va encongir el pastís del negoci, i al sector li ha sobrat greix per tot arreu, amb els balanços plens d'actius de valor dubtós.
La primera onada de fusions de caixes pretenia empetitir el sector amb ajuts públics. Però ara ha quedat palès que sumar problemes no sol donar com a resultat cap solució. El nou diner que entrarà a algunes entitats procedent del fons públic FROB -en total 7.551 milions d'euros- ja no és cap préstec. És capital que el converteix en l'amo. És el cas, al 100%, d'Unnim i, al 90%, de CatalunyaCaixa. A diferència de les caixes intervingudes (Castilla-La Mancha o la CAM), el Banc d'Espanya confia en els gestors de les catalanes per encara fer-les viables amb nous ajustos.
La Generalitat diu ara que la catalanitat no es mesura en amos, sinó en seus, i les seus són a Catalunya. Tal com estan les arques públiques, però, el FROB tindrà pressa per vendre's les entitats a qui les vulgui, vingui d'on vingui. El Govern ha de mirar d'influir-hi.
Tot i això, el risc més important per al sector és la crisi del deute a Europa. La banca espanyola no patiria directament si Grècia fes fallida, però el temut contagi a Portugal, Irlanda, Itàlia i Espanya seria fatal. Per això, els analistes creuen que la recapitalització del sector no acaba aquí. El Banc d'Espanya diu que sí, amb la boca ben petita.
