20/02/2013

La sang freda de Jordi González

2 min

Dissabte a la nit a El gran debate hi havia barra lliure per opinar del cas de les gravacions de Método 3. En l'equip titular per discutir, el millor d'Intereconomía i 13TV: Herman Tersch, Isabel San Sebastián, Isabel Duran i Javier Nart com a més destacats. Tots contra Pilar Rahola. Es va parlar de la "decadència de la democràcia a Catalunya" i que era " la representación más palmaria de un estado policial ". Isabel Duran va dir: " Hemos pasado del oasis catalán al lodazal catalán ". Va oferir sinònims: "porquería, bazofia, basura ..." I va afegir que era " un estado en descomposición ". I aquí la van interrompre perquè redefinís el concepte " estado ". Ella va aclarir que es referia a " situación ". Tersch insistia que a Catalunya hi imperava un " régimen " i es van comparar els fills de Jordi Pujol amb els fills de Nicolae Ceaucescu. Per arrodonir-ho van entrevistar Rodríguez Ibarra (" uno de los políticos más importantes de la historia de España ", segons Jordi González) i Miguel Ángel Revilla. Més afins a Catalunya, impossible. Veient aquest programa no deixava de pensar en Jordi González. El recordo treballant a Catalunya, en cadenes públiques. A La palmera, del circuit català de TVE, i a TV3 fent programes d'èxit com l'Això no és tot i Les 1.000 i una . I també a la cadena privada del Grup Godó, a City TV (ara 8TV), on va revolucionar i esverar els continguts. La gent hi anava fins i tot despullada i recordo un incipient reality on un concursant va defecar al wàter lligat a un altre concursant. Vaig tenir la sensació que ell sempre va fer el que va voler i que s'ho va passar bé. Ara, quan el veig impassible escoltant disbarats de Catalunya, penso en la seva sang freda. En si és la nòmina el que al final et fa creure que el que diuen és veritat. O si són els diners a final de mes els que donen la serenitat per escoltar amb indiferència l'odi amb què parlen. Deu ser això, perquè si no un altre ja hau-ria marxat a Austràlia.

stats