La sardana al Rosselló (1962)
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsContinuant la seva marxa ascendent arreu de la Catalunya històrica la sardana ha arribat al Rosselló, que en va formar part en altres temps. Tímidament d’antuvi. Fins a la Segona Guerra Mundial la seva propagació no va més enllà de l’Alt Vallespir. Hi penetra pels ports naturals de la cadena pirinenca. A el Portús, ciutat fronterera, els millors dansaires són els carboners. Arribats des de les alçades de l’Albera, s’hi posen calçats amb espardenyes vigatanes, amb tanta elegància com els ciutadans de Barcelona, i certament amb més braó. A l’Alt Vallespir, fou un vell i excel·lent amic, avui desaparegut, qui la va introduir, des del 1904, a Prats de Molló. Duia en el seu bagatge una gramòfon i alguns enregistraments de la dansa ancestral. És gràcies a ell que van ser escoltats per primer cop, a la simpàtica guingueta de Ca la Lica, avui anomenada Le Lion d’Or, els accents de les més melodioses sardanes de Pep Ventura. El jovent pratenc de l’època s’identificava amb aquells accents? De fet, el 14 de juliol del 1905, d’acord amb el municipi, alguns d’ells -els “caps de joglars” [capdansers]- tingueren la idea de demanar pels balls d’aquella festa l’aportació musical d’una cobla de Camprodon, la població veïna: Els Spígols. Es deien així pel nom del seu director i principal tenora: Marcià Spígol. Intrèpids com són els muntanyencs pirinencs, alguns joves no defalliren i s’arribaren fins a Camprodon per cercar-hi músics i sobretot per ajudar-los a portar llurs instruments pels camins rocosos que davallen del Coll d’Ares. [...] D’aquesta manera, músics i caps de joglars arribaren a Prats de Molló per oferir les primeres danses de la vetlla a la plaça de la Mairie. Les engegaren, i seguiren amb una fogosa cercavila. Diuen males llengües que només La Marsellesa fou interpretada de manera maldestre per una cobla que no coneixia gaire els accents de l’himne. La joventut, les noies de Camprodon, de Molló, de Rocabruna, d’Espinavell, feren rotllanes, i tan bon punt va sonar una de les primeres sardanes de germanor la dansaren a la petita plaça de Prats. Va ser d’aquesta manera que les velles muralles de la meva vila natal ressonaren per primer cop amb els accents de Per tu ploro, de Toc d’oració i de Totes volen hereu. No va ser fins després de la darrera guerra mundial que la sardana arrelà al Rosselló. No era pas una dansa estranya!: el ball rodó es dansava a Perpinyà i a Ceret, així com la sardana curta. Hi va retornar, feliçment transformada, engrandida i embellida. Hi ha compositors rossellonesos reeixits: Albert Manyach, Arthur Pujol, i el seu excel·lent amic, el pratenc Joseph Palau. La seva sardana La font de l’arbre mentider segueix la tradició de Pep Ventura i de Josep Serra. Un altre músic de talent, Joan Morata, és autor de la sardana A la font d’Hix, una de les seves obres més remarcables. [...]
