Ábalos es despenja
Els micros des de sempre, i Twitter més recentment, són vòrtexs d'energia centrípeta irresistibles per a la majoria de polítics, que no poden evitar sentir-s'hi atrets com les mosques a la pega dolça. Les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez havien aconseguit mantenir-se a una distància prudencial d'aquests xucladors, però ja s'han començat a veure les primeres esquerdes en la consigna de silenci que semblaven haver-se imposat les parts. Primer en la cèlebre (no dic celebrada, exactament) conversa telefònica entre Pedro Sánchez i Quim Torra, que inevitablement no es va acabar quan van esgotar els quinze minuts reglamentaris, sinó amb sengles tuits de cadascun dels interlocutors: el president en funcions, per dir que convocarà una trobada de presidents autonòmics a la qual se sobreentén que compta que hi assisteixi Torra; i aquest, per aclarir que Sánchez no n'hi va dir ni piu, d'aquesta trobada, durant la conversa per telèfon. Primera dissensió notable, doncs. Permetin un incís per subratllar que és exòtic que un president que no ha estat encara investit vulgui celebrar una trobada amb els presidents autonòmics, i que és ridícul que la vulgui fer només per disfressar el fet d'estar parlant novament amb el president de la Generalitat, com és la seva obligació. Amb l'obsessió de parlar amb Torra d'amagat, o diluint-lo dins del cafè per a tothom, Sánchez no fa més que disminuir la seva autoritat davant dels barons del seu partit i davant de l'extremista oposició del PP, Vox i Ciutadans.
Però l'endemà va ser el ministre de Foment també en funcions, José Luis Ábalos, qui no es va poder resistir a la temptació, en una entrevista a TVE, de donar per fet que ERC abandona la via unilateral a canvi d'una taula de negociació al marge de la Comissió Bilateral prevista per l'Estatut, tal com informava Eldiario.es en un article. S'hi va afegir Jaume Asens, dels comuns, amb unes altres declaracions en què afirmava si fa no fa el mateix que Ábalos. Això ha tingut per resposta, de moment, una reacció més aviat irada de Marta Vilalta, portaveu d'ERC, advertint que amb declaracions d'aquest tipus només s'aconsegueix “allunyar l'acord”.
Tornem a trobar-nos, doncs, en un ball de declaracions i contradeclaracions en què ningú parla amb ningú, sinó que cadascú es dedica a entonar en solitari la seva ària davant del primer micro i la primera càmera que se li posen al davant. Fa uns mesos, un ball de les mateixes característiques entre el PSOE i Podem va derivar en una espiral i, finalment, en una investidura fallida i la repetició de les eleccions. Tothom sap que a Ábalos li produeix una intensa urticària el fet de negociar res amb separatistes, però ell i els dirigents socialistes que pensen com ell farien bé d'assumir que Ciutadans ha desaparegut (engolit per Vox, i això que era un partit tan de centre) i que cal jugar amb el que hi ha. Això, si de debò volen investir Sánchez com més aviat millor i no anar a unes terceres eleccions que els siguin tant o més galdoses que les segones.
